La digitalització d'un text com el
Tirant lo Blanc, que ens ofereix la Biblioteca Virtual del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
TINET, ens permet de gaudir de la lectura del clàssic valencià en tot moment.
Els filòlegs, a més a més, podem trobar-hi
el plaer de consultar paraules i contextos, i d'aquesta manera comprovar, per exemple, si una paraula determinada s'hi feia servir. I moltíssimes sorpreses més.
Per exemple, al Tirant no hi apareix ni un sol cop la paraula
feliç (només l'abstracte corresponent
felicitat) en lloc seu es diu
content. La paraula
valent hi surt més de 100 cops, en canvi
coratjós no hi surt ni un sol cop, però
coratge hi surt gairebé 30 voltes. D'això els experts poden deduir que
feliç té origen culte i que
coratjós no és d'ús primari (surt a d'altres textos més antics).
No hi apareixen, és clar,
queixar-se,
preguntar, i una llarga renglera de mots que ens ha regalat posteriorment el castellà (
regalar n'és un d'ells, ben útil per cert). "Per cert" ja volia dir "a propòsit" al Tirant, en canvi, i no és un calc del castellà.
Però el
Tirant lo Blanc, amb el seu realisme, ens ofereix sobretot la
familiaritat, la realitat de la vida humana, els petits plaers de la vida de l'època, que, de fet, continuen sent, en part, els nostres.
"Los metges
se partiren.
Com foren a la porta li digueren que no s'oblidàs los confits e aquells remullàs bé
ab la malvasia, que gran bé li farien en lo
ventrell. E l'emperadriu
fon obedient, que una gran capsa se'n menjà:
aprés los remullà molt bé. E manà que perfumassen molt bé lo llit, i en los
llançols i en los coixins féu posar algàlia. Com
açò fon fet, ella ben perfumada, manà a les sues donzelles que se n'anassen a dormir, e que tancassen la porta de la cambra
sua."
D'aquestes 91 paraules només 9 difereixen de les que fem servir a l'actualitat formalment i, de ben segur, no cal anar al diccionari per entendre-les.
- partir-se - avui diríem anar-se'n o partir (sense "se")
- com - avui diríem quan
- ab - en català modern amb
- ventrell - estómac, ventre
- fon - fou, va ser
- aprés - català modern després
- llançol - variant de llençol
- açò - això (només per als principatins)
- sua - seva o seua (en català modern)
Capses, llençols, coixins, confits, llit, és un lèxic antropològicament tan català -on tots els que parlem aquesta llengua ens hi podem fàcilment retrobar-, que és una delícia poder-lo llegir on-line i constatar que la llengua ens parla directament.
També hi descobrim el costat fosc de la realitat humana, el racisme o guerra ideològica de religió davant l'expansionisme imperial turc:
"No pot ésser menys que jo no en mate algun d'aquests perros de moros".
Tirant, com podeu veure, ja utilitzava mots castellans per insultar un estranger, cosa que demostra que en això alguns tampoc no han canviat gaire.
Familiaritat, distanciament, feliç o penós retrobament en les paraules.
-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-
