Feixuc és una delícia: desenvolupat a partir de feix, vol dir "pesat, difícil i poc àgil". El seu derivat, el verb "afeixugar", és un d'aquests verbs meravellosos que té equivalent en la llengua francesa ("alourdir") i la italiana ("appesantire") però no en la castellana on no trobem cap derivat de "pes" (hi tenim "oprimir", "agobiar" o "entorpecer").
El castellà va molt sovint a la seva respecte de les llengües germanes, car presenta les seves pròpies solucions lingüístiques. L'anglès, al seu torn, també usa "burden", que prové, justament, de "pes".
El català, podem afirmar, en aquest aspecte, que es conjumina amb les llengües veïnes del nord.
Afeixugar, doncs, significa "fer feixuc, pesat", "aclaparar" (sinònims: "entrebancar", "obstaculitzar", "engavanyar").
Exemples:
- "L'arada afeixuga el braç" - Portal sardanista.cat
- "L'enciclopèdica informació afeixuga el desenvolupament de l'obra"- Llegim ara.cat
- "La inversió estrangera cau el 10 % i afeixuga el sector del luxe" - titular de "El País"
- "La manca de treball afeixuga moltes famílies" - Bisbat de Solsona.