Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

"Escueto" no vol dir "concís" o "sobri"

M'han dit i, de ben segur, us han dit manta vegada que l'adjectiu "escueto" en català es traduïa com a "concís" o "sobri", segons el context. I així ho especifica, efectivament, el portal lingüístic de la CCMA (esadir.cat).

L'impossible trencacolls és triar. "Escueto" comprèn aquests dos significats al mateix temps, i quan et veus forçat a escollir-ne un, renuncies, consegüentment, a l'altre. Però, i encara, no tan sols això:

"Un mensaje escueto" és "concís" (=breu), i també "sobri" (=sense adornaments superflus) però, a més a més, té la qualitat natural de "nu" o "despullat", "de cosa essencialment pura".  

Una cosa "escueta" és, per tant, més que breu i sòbria car és nua i simple per naturalesa. 

Tan pobreta és la nostra llengua oral que no podem expressar les tres idees amb una sola paraula?

Per sort, la resposta és negativa. Diccionaris bilingües a banda -que sí inclouen la paraula-, els nostres escriptors, la nostra tradició catalana, fa servir un mot que abraça el triple sentit de "escueto", val a dir: breu, sense adornaments, nu i natural. L'adjectiu en qüestió és "escarit/da". 

Per il·lustrar-ho, no em puc estar de citar un fragment deliciós de Josep Pla:

"Més aviat el gran descobriment que féu a Itàlia és el d'una figura contrària: una figura eixuta, positiva, racional, lògica, de vegades d'una lògica aristotèlica, d'un sentimentalisme extern escassíssim, d'una gran ironia dissimulada, d'una cortesia més aviat adusta, molt caut i prudent en la utilització de les paraules, d'un tacte perfecte, d'una llengua escarida, d'una superfície social llisa però freda, d'un domini visible, d'una petulància rarament subratllada -menys subratllada que la seriositat i sovint la gravetat." 

Josep Pla, Cartes d'Itàlia. Ed. Destino.

I dos exemples actuals:

"Aquella narració sòbria, gairebé escarida.."

 Jesús Moncada "Estremida memòria"

"Un text escarit que, a priori, encaixa amb les peticions del manifest però sobre el qual no hi ha concreció". 

Clara Blanchar, "El País". 

"El que més m’agrada fer és periodisme d’agència, on m’he sentit més còmode, més productiu, més realitzat, millor. No firmes, la informació és escarida, és la base del periodisme, la resta és secundari."

Ramon Barnils, entrevista de Jaume Vicens a dbalears.cat 

Hauríem d'exigir que l'ensenyament del català fos més bo i que els mitjans de comunicació fossin menys xarons i més didàctics (si cal). Així, no sentiríem la paraula "escuet(o)" perquè hom ja sabria emprar "escarit".