Paranys: "tamany" i "demés"

 Recordeu, alumnes, que la paraula "tamany" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "tan gran". Actualment per parlar de les dimensions d'algú o alguna cosa fem servir les paraules "mida" o "grandària". 

Tamany - mida, grandària

Recordeu, alumnes, que la paraula "demés" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "la majoria". Actualment per parlar dels restants fem servir "els altres".

Els demés- els altres

"Apuntar maneras"

Les frases fetes es manlleven entre llengües amb facilitat, perquè solen ser fórmules imaginatives que transmeten significats d'una manera més sintètica i vivaç. Podem dir "no pain no gain" o "estar por la labor" al nostre interlocutor, si aquest entén l'anglès o el castellà, perquè són ben atractives. 

Ara bé, la traducció literal o calc és, com acostumava a dir Coromines, vergonyant, car demostra una actitud de submissió i deixadesa. Dir "cap dolor cap guany" o "estar per la labor" quan la paraula "labor" en català és un cultisme, és una mica, diríem, fugir d'estudi.

És també el cas de la frase feta espanyola "apuntar maneras", que alguns fan anar a tort i a dret, irreflexivament, com si fos nostrada. Cal evitar-la del tot, per les següents raons formals:

En català el verb "apuntar" no presenta l'accepció de "manifestar" o "palesar". El castellà "apuntar" es traduiria en aquest context per "manifestar". I les "maneres" en la nostra llengua són sinònim de bona educació, no pas "determinades capacitats, habilitats o traces".

El català normatiu no s'aparta ni un bri del francès i de l'italià en aquest aspecte (l'anglès fa semblantment). "Apuntar maneras" no té equivalent formal en aquestes llengües.

En català genuí, doncs, podem traduir aquesta frase feta de diverses maneres. Vet aquí algunes:

"Mi hijo ya apuntaba maneras en el parvulario" - 

• El meu fill ja prometia a la llar d'infants.
• El meu fill ja tenia / mostrava molta disposició a la llar d'infants.
• El meu fill ja feia prova / mostra de traça a la llar d'infants.

Hauríem de tendir a elevar la nostra llengua i, en tot cas, respectar-ne tothora els registres. L'estàndard hauria de ser una varietat més subtil i rica. Un reflex positiu del nivell cultural de la nostra societat. 

Per cert, "no hi ha mel sense fel" i "no estar per la feina" ("estar per la labor" també s'accepta) serien les expressions catalanes equivalents.