"A la luz de" i com es tradueix al català

Una de les maneres com una llengua desapareix és quan s'acaba diluint en una altra perquè els parlants han amollat el timó de la nau i l'han cedit a un altre patró. I aquest nou patró diu les coses altrament.

En català, per exemple, la locució tradicional, equivalent a la castellana "a la luz de", és "a la claror de". Per exemple:

Vaig llegir el llibre a la claror de l'espelma - "Leí el libro a la luz de la vela".

A la claror dels fanals vam caminar tota la nit - "Anduvimos toda la noche a la luz de las farolas".

A la claror de la lluna

Ara bé, també existeix un ús figurat d'aquesta expressió (quan és sinònima de "tenint en compte"), llavors, en català fem servir la locució "en vista de", "davant de".

En vista dels resultats, hauríem de canviar d'estratègia - "A la luz de los resultados, tendríamos que cambiar de estrategia".

En vista de la teva apatia, millor que pleguem - "En vista de tu apatía, mejor que lo dejemos".

Vocabulari del text:

Amollar - soltar

Altrament - de otra manera

*A la llum de -  és una forma impròpia en català, no registrada en els diccionaris normatius. Apareix als descriptius. És millor, doncs, d'usar les formes tradicionals descrites en aquesta entrada. 

Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

Les olors

Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).

Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.

Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.

En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers. 

Per exemple:

• L'aire fa olor de rosa.
• El nen flaira la sopa.
• El gos ensuma la femta.
• El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.

Vocabulari del text:

• Flaire - olor
• Olor - olor 
• Sentor - olor
• Pudor - mal olor, peste
• Fortor - hedor
• Ferum - hedor, tufo (animal)
• Bravada - tufo
• Estantís - pasado 
• Saó - sazón 
• Enlairar - elevar 
• Fer olor de - oler a
• Fer pudor de - oler (mal) a 
• Olorar - oler algo
• Ensumar - oler, olfatear algo
• Flairar - oler algo
• Femta - excremento

La doble vida dels espies

 La doble vida dels espies

Avesats a les aventures fascinants dels espies del cinema i televisius, no som, de vegades, conscients que la vida de la gran majoria d'espies no és així, ni de bon tros. Un espia és un ésser que només aspira a la normalitat, a no aixecar sospites, a assimilar-se totalment a la societat que l'acull, a ser un més de la massa o del grup en què s'ha integrat. La funció primària d'un espia és la d'aconseguir informació. O bé se la procura directament, a través de converses, o bé l'obté indirectament i il·legal per mitjà d'aparells o dispositius electrònics (micròfons, càmeres ocults, xips). Els espies han de tenir una memòria excel·lent i uns nervis d'acer. 

Normalment, els aspirants a aquesta professió són estudiants de carreres tècniques i molt teòriques (físics, matemàtics) perquè es requereix una gran intel·ligència i capacitat d'interpretar i retenir dades, però al mateix temps han de tenir coneixements de lingüística, perquè en el moment d'incorporar-se a la seva destinació, és necessari un coneixement de la llengua de l'indret semblant al d'un parlant nadiu del mateix país. A més, el coneixement d'altres llengües els fa més aptes per a la comprensió dels entorns on camparan.

Totes les morts i assassinats que veiem a les sèries i pel·lícules d'espies són l'excepció a la regla. Es produeixen quan la manera normal de procedir d'un espia s'ha romput: quan s'ha escaigut una deserció a l'enemic i una venjança per part del país per al qual l'espia treballava originalment, per exemple.

Cal assenyalar que hi ha dos tipus d'espies: els diplomàtics i els "civils". D'una banda, els diplomàtics són els que treballen en organismes governatius o lligats amb el govern. Són els que mantenen relacions amb els seus homòlegs en el país. Tenen a l'abast els recursos econòmics del seu país i poden temptar altres diplomàtics i seduir-los per aconseguir informació valuosa o contractes substanciosos. Freqüenten les classes altes, que són les que posseeixen les informacions de més interès per als governs. De l'altra, el segon gran grup és el dels "civils", treballadors normals que es mouen en el si d'empreses i de la societat civil i són molt aptes per a un coneixement cabal de la realitat del país sobre el terreny.

La vida de la majoria dels espies és doble perquè les seves famílies i cercle íntim ignoren les seves activitats reals. Quan es retiren i es descobreix el pastís, molt sovint aquells no poden pair la situació, car a ningú li plau la idea d'haver dut una vida marcada per la impostura. 

Vocabulari del text:

• Avesar - acostumbrar
• Ni de bon tros - ni mucho menos
• Procurar-se - procurarse, hacerse con
• Indirectament i il·legal - indirecta e ilegalmente
• Indret - sitio
• Campar - viure
• Escaure's - ocurrir
• A l'abast - a su alcance
• En el si de - en el seno de
• Pair - digerir
• Car - pues 
• Plaure - agradar, gustar

"Escueto" no vol dir "concís" o "sobri"

M'han dit i, de ben segur, us han dit manta vegada que l'adjectiu "escueto" en català es traduïa com a "concís" o "sobri", segons el context. I així ho especifica, efectivament, el portal lingüístic de la CCMA (esadir.cat).

L'impossible trencacolls és triar. "Escueto" comprèn aquests dos significats al mateix temps, i quan et veus forçat a escollir-ne un, renuncies, consegüentment, a l'altre. Però, i encara, no tan sols això:

"Un mensaje escueto" és "concís" (=breu), i també "sobri" (=sense adornaments superflus) però, a més a més, té la qualitat natural de "nu" o "despullat", "de cosa essencialment pura".  

Una cosa "escueta" és, per tant, més que breu i sòbria car és nua i simple per naturalesa. 

Tan pobreta és la nostra llengua oral que no podem expressar les tres idees amb una sola paraula?

Per sort, la resposta és negativa. Diccionaris bilingües a banda -que sí inclouen la paraula-, els nostres escriptors, la nostra tradició catalana, fa servir un mot que abraça el triple sentit de "escueto", val a dir: breu, sense adornaments, nu i natural. L'adjectiu en qüestió és "escarit/da". 

Per il·lustrar-ho, no em puc estar de citar un fragment deliciós de Josep Pla:

"Més aviat el gran descobriment que féu a Itàlia és el d'una figura contrària: una figura eixuta, positiva, racional, lògica, de vegades d'una lògica aristotèlica, d'un sentimentalisme extern escassíssim, d'una gran ironia dissimulada, d'una cortesia més aviat adusta, molt caut i prudent en la utilització de les paraules, d'un tacte perfecte, d'una llengua escarida, d'una superfície social llisa però freda, d'un domini visible, d'una petulància rarament subratllada -menys subratllada que la seriositat i sovint la gravetat." 

Josep Pla, Cartes d'Itàlia. Ed. Destino.

I dos exemples actuals:

"Aquella narració sòbria, gairebé escarida.."

 Jesús Moncada "Estremida memòria"

"Un text escarit que, a priori, encaixa amb les peticions del manifest però sobre el qual no hi ha concreció". 

Clara Blanchar, "El País". 

"El que més m’agrada fer és periodisme d’agència, on m’he sentit més còmode, més productiu, més realitzat, millor. No firmes, la informació és escarida, és la base del periodisme, la resta és secundari."

Ramon Barnils, entrevista de Jaume Vicens a dbalears.cat 

Hauríem d'exigir que l'ensenyament del català fos més bo i que els mitjans de comunicació fossin menys xarons i més didàctics (si cal). Així, no sentiríem la paraula "escuet(o)" perquè hom ja sabria emprar "escarit".

Quan "El fred apreta" a Barcelona

En una entrada anterior, havíem parlat de la inexistència del verb "apretar" en el català estàndard. Es tracta d'un castellanisme que té la virtut d'eliminar moltíssimes altres formes: collar, estrènyer, pitjar, prémer, tibar. 

1. Aprieta el tornillo - colla el cargol
2. El jefe aprieta mucho - el cap ens colla molt
3. Aprieta el botón - prem/pitja el botó
4. El cinturón me aprieta - el cinturó m'estreny
5. Aprieta, venga - va, tiba

Com més "apretem" menys paraules fem servir en la nostra llengua.

Ultra aquestes accepcions, el verb "apretar" en castellà és sinònim de "arreciar", que equival al català "refermar" o "recruar". "Cuando la lluvia aprieta, arrecia" > "Quan referma/recrua la pluja". És un verb una mica especialitzat (com el castellà "arreciar").

En català col·loquial correcte no podem dir "el fred apreta", diguem simplement "fa molt de fred", "fa un fred que gela/pela/talla", "ens pelem de fred", etc. "El fred pot ser tan intens que és"coent", com diu Josep Pla a "El quadern gris".  

Castellà "alcanzar" English "reach, achieve"

 El castellà "alcanzar" es tradueix al català de diverses maneres, segons el significat. Si només fas servir "arribar a" i "aconseguir" però t'agradaria tenir un vocabulari més ric, pots continuar llegint aquesta entrada. El català estàndard de Fabra i dels nostres autors bons és molt més ric que el dels mitjans de comunicació actuals. En la nostra llengua germana castellana els locutors són també més generosos amb les paraules.

Si es tracta de coses materials, físiques, pots fer servir els verbs  "arribar a", "abastar" o "aconseguir"  "atènyer"  o "guanyar" i literari "pervenir" (arrive at, reach, get to)

• No arriba / no abasta a la paret / al sostre / al prestatge. 
• El porter no va arribar a tocar / no va abastar a la pilota.
• No abasta a entendre el problema (no aconsegueix o arriba a entendre).
• Va aconseguir el corredor que li anava davant (atrapar algú)
• Va atènyer el poble abans que la resta d'excursionistes (arribar a un lloc).
• Les naus van guanyar l'altra riba (arribar a un indret).
• Els emigrants van pervenir al país després de passar moltes tribulacions (arribar amb treball).

Si es tracta de coses immaterials, com la fama, l'èxit, etc. fem servir els verbs "assolir" i un pèl més literari el verb "atènyer" o simplement "aconseguir" o "guanyar" (achieve, reach)

• Va assolir  / va atènyer / va aconseguir molts èxits.
• Va assolir / va atènyer / va aconseguir els seus objectius.
• Va guanyar una fama ben merescuda.

"Alcançar" en català és arcaïsme o una variant antiga d'encalçar, verb que significa "perseguir" o "empaitar" algú: (chase)

• La mala sort l'encalçava.

El català té una llarga tradició literària i oral, pensa en català, no cal traduir i reduir, així, una llengua a la mínima expressió.

Paranys: "tamany" i "demés"

 Recordeu, alumnes, que la paraula "tamany" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "tan gran". Actualment per parlar de les dimensions d'algú o alguna cosa fem servir les paraules "mida" o "grandària". 

Tamany - mida, grandària

Recordeu, alumnes, que la paraula "demés" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "la majoria". Actualment per parlar dels restants fem servir "els altres".

Els demés- els altres

"Apuntar maneras"

Les frases fetes es manlleven entre llengües amb facilitat, perquè solen ser fórmules imaginatives que transmeten significats d'una manera més sintètica i vivaç. Podem dir "no pain no gain" o "estar por la labor" al nostre interlocutor, si aquest entén l'anglès o el castellà, perquè són ben atractives. 

Ara bé, la traducció literal o calc és, com acostumava a dir Coromines, vergonyant, car demostra una actitud de submissió i deixadesa. Dir "cap dolor cap guany" o "estar per la labor" quan la paraula "labor" en català és un cultisme, és una mica, diríem, fugir d'estudi.

És també el cas de la frase feta espanyola "apuntar maneras", que alguns fan anar a tort i a dret, irreflexivament, com si fos nostrada. Cal evitar-la del tot, per les següents raons formals:

En català el verb "apuntar" no presenta l'accepció de "manifestar" o "palesar". El castellà "apuntar" es traduiria en aquest context per "manifestar". I les "maneres" en la nostra llengua són sinònim de bona educació, no pas "determinades capacitats, habilitats o traces".

El català normatiu no s'aparta ni un bri del francès i de l'italià en aquest aspecte (l'anglès fa semblantment). "Apuntar maneras" no té equivalent formal en aquestes llengües.

En català genuí, doncs, podem traduir aquesta frase feta de diverses maneres. Vet aquí algunes:

"Mi hijo ya apuntaba maneras en el parvulario" - 

• El meu fill ja prometia a la llar d'infants.
• El meu fill ja tenia / mostrava molta disposició a la llar d'infants.
• El meu fill ja feia prova / mostra de traça a la llar d'infants.

Hauríem de tendir a elevar la nostra llengua i, en tot cas, respectar-ne tothora els registres. L'estàndard hauria de ser una varietat més subtil i rica. Un reflex positiu del nivell cultural de la nostra societat. 

Per cert, "no hi ha mel sense fel" i "no estar per la feina" ("estar per la labor" també s'accepta) serien les expressions catalanes equivalents.

"Enfront de" o "davant de"?

El català és molt més simple que el castellà en aquest punt, ja que el grup "davant de" és molt versàtil i el podem fer servir en la majoria de contextos en què el castellà recorre a diverses formes (mireu més avall). Tot i així, podem trobar-hi diverses alternatives o sinònims segons el significat concret de l'expressió. Així:

1.  Per expressar lloc, és a dir, que una cosa es troba físicament "al cantó de la cara" fem servir la preposició davant (de) "El cotxe és davant (de) la casa" - the car is in front of the house.
2. Quan volem dir lloc,  "just davant", "en paral·lel", usem el grup de paraules davant per davant (de) o enfront de. "El meu pis es trobava davant per davant del seu / El meu pis es trobava enfront del seu" - my flat was opposite his.
3. Per indicar oposició o contrast podem fer servir davant (de) o enfront de: "Van tenir una actitud molt digna davant / enfront de la crisi" - They took a  fairly decent attitude towards the crisis.

I en castellà tindríem com a equivalents:

1. delante de, ante, frente a, enfrente de (=davant de)

2. enfrente de (=enfront de o davant -per davant- de)

3. ante, frente a (=davant de, enfront de)

*Molta atenció amb el grup preposicional "enfront de", no podem eliminar-hi el "de", ja que seria incorrecte.

Més informació a l'Optimot.

Construccions amb "Fer" en català i altres verbs - molt important Y11-Y13

El català fa servir el verb "fer" quan el castellà utilitza "dar", "echar" o d'altres verbs:

Fixeu-vos-hi:

fer a la tele un programa - dar en la tele un programa

fer a mans - entregar (=lliurar)

fer angúnia - dar repelús 

fer avinent que - recordar (=recordar)

fer bo de + inf. - dar gusto

fer cap a - dirigirse a (=dirigir-se a)

fer classes - dar clases 

fer cosa - dar corte

fer costat a - apoyar, respaldar, arropar

fer curt - quedarse corto

fer el fet - servir, cumplir su cometido

fer el petarrell - hacer pucheros

fer el ronso - remolonear

fer endreça - ordenar, recoger

fer fàstic - dar asco

fer fora - echar 

fer goig - dar gusto

fer la gara-gara - hacer la pelota

fer l'efecte que - dar la impresión que

fer malbé - estropear (=espatllar)

fer mandra - dar pereza

fer net de - deshacerse de (=desfer-se de)

fer olor de - oler a

fer patxoca - tener buen tipo / causar sensación

fer pena - dar pena

fer por - dar miedo

fer pudor de - oler (mal) a

fer ràbia - dar rabia

fer servir - utilizar 

fer tard - llegar tarde

fer una abraçada - dar un abrazo

fer un banquet - dar un banquete

fer una estirada - dar un tirón

fer una festa - dar una fiesta

fer un crit - dar un grito

fer un forat - hacer mella

fer un pas - dar un paso

fer un passeig - dar un paseo

fer un pensament - tomar una decisión

fer un pet - tirarse un pedo

fer un petó - dar un beso

fer un salt - dar un salto

fer un sospir - dar un suspiro 

fer una volta - dar una vuelta (paseo)

fer vergonya - dar vergüenza

fer via - andar, darse prisa (=caminar, afanyar-se)

I amb "fer perdre" i "fer venir":

fer perdre la vida - quitar la vida

fer perdre la son - quitar el sueño

fer tenir (=causar) molèsties, problemes - dar molestias, problemas

fer venir arcades o basques - dar arcadas

fer venir gana - dar hambre

fer venir ganes - dar ganas 

fer venir mal de cap - dar dolor de cabeza

fer venir set - dar sed

fer venir son - dar sueño

fer-se enrere, al costat - echarse atrás, echarse a un lado

Però "donar" amb:

donar importància / llevar importància - dar / quitar importancia

donar la llauna - dar la lata

donar beneficis, fruits, profits - dar beneficios, frutos, provechos

donar pressa - dar prisa

donar una capa - dar una capa

donar un cop - dar un golpe

donar un cop de mà - echar una mano

donar un espant o ensurt - dar un susto

donar una notícia - dar una noticia

donar una puntada (de peu) - dar una patada

donar una ullada . echar un vistazo

donar una volta - dar una vuelta (=girar)

Del pont llevadís al trencadís de Gaudí

Una de les maneres que té el català d'indicar que es tendeix a fer una cosa és afegir el sufix -dís a verbs d'accions. Observeu-ne la regularitat i la lògica:

Si acostumes a oblidar coses ets oblidadís. Si no pots oblidar i estàs trist ets enyoradís. Les plantes que s'enfilen, com l'heura, són plantes enfiladisses (castellà "plantas enredaderas"), les portes que corren i es descorren sobre un mecanisme són portes corredisses (castellà "puertas correderas"). Els diners que es fonen o desapareixen fàcilment es fan fonedissos. Si ets simpàtic tens un somriure encomanadís. 

Els nens que són belluguets, que no paren mai quiets, són nens bellugadissos, quan una cosa es pot trencar fàcilment és fràgil o trencadissa i de la tècnica decorativa enginyada pel gran Gaudí se'n diu trencadís. Els ponts dels castells medievals i els seus homòlegs actuals, com que es lleven o alcen, es diuen ponts llevadissos. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, recomana-la als teus amics.

"Da igual" o més ben dit "no ve d'aquí"

 Avui he agafat el bus que porta els obrers com si fossin bens de Castelldefels a Barcelona. N'hi havia fins i tot un que entre rialles i comentaris mordaços feia bels. Érem una gentada i el conductor, amb les finestres tancades, anava deixant entrar els pàries de la nostra fantàstica societat a una festa on res no se celebra. M'he indignat molt, com solem fer al moment els que vivim millor.

  Després m'he adonat, gràcies a una veu serena i familiar, "que no venia d'aquí", "que tant se valia", "que no importava, vaja, perquè tothom ho ha vist mil vegades". Perquè els catalans, quan ens sentim defraudats i ens resignem, cosa que fem molt sovint, diem "(ja) no ve d'aquí". I el conegut adagi "qui dia passa..."

  Els anglesos, com saben els meus alumnes, diuen "nevermind" i els castellanoparlants "da igual". 

  I bé, cada llengua té la seva expressió per palesar la renúncia involuntària. Per això dol molt al català de mitjana edat sentir el jovent dir "da igual" perquè potser no ve d'aquí o potser sí que és important, perquè la llengua és un patrimoni que no s'hauria de malbaratar i hi ha massa hereus escampa i massa serveis públics que s'han convertit en impopulars.

"Acabar con", "dar con", "hacerse con" que no us facin perdre la son!

De la mateixa manera que en castellà no existeixen les expressions "plegar (del trabajo)", "decantarse por algo" o "tener por la mano", en català no s'han de fer servir les traduccions literals de "acabar con", "hacerse con" i "dar con" perquè no són pròpies.

En el cas d'"acabar amb" es pot fer un paral·lelisme amb una altra llengua romànica, el francès ("en finir avec"). S'hauria d'evitar, però, i utilitzar  "acabar", "posar fi a", "destruir", "derrocar", "matar", "eliminar" -segons el context.

"Tenemos que acabar con las desigualdades" - Hem d'acabar (o posar fi a) les desigualtats.
"Acabó con su enemigo" - Va matar/eliminar el seu enemic.
"Van a acabar con el gobierno" - Derrocaran/faran caure el govern.
"Acabé con mi novia" - Vaig trencar/rompre amb la meva xicota.


Els altres dos casos són calcs només del castellà (diríem que són idiotismes, molt antics, de la llengua espanyola).


"Dar con" és "trobar"

"Ha dado con la solución" - ha trobat la solució.

"Hacerse con" és "aconseguir" però també "obtenir","guanyar" i "apoderar-se" o "emparar-se de" -segons el context (la informació donada pel diccionari  castellà-català de l'Enciclopèdia Catalana no recull aquests altres verbs).

Exemples:

"Se ha hecho con el premio" - ha obtingut / guanyat el premi.
"La extrema derecha se ha hecho con Tiktok" - l'extrema dreta s'ha apoderat de Tiktok.

I "hacerse con dinero":

"Se ha hecho con un pastón" - s'ha fet una picossada.

"Esmerçar-se" està ben format en català

El verb "esmerçar-se", encara que no estigui registrat com a correcte al diccionari, és un verb que està format a partir del català i per analogia interna.

No té res a veure amb "esmerar" que vol dir primerament "limpiar" i que no s'utilitza gaire en la forma transitiva (només en la forma reflexiva amb el significat de "esforçar-se").

No és el cas amb "esmerçar", que s'empra en sintagmes com "diners", "temps", "esforç".

Trobem un cas paral·lel en el francès "investir" i "s'investir":

Investir de l'argent, du temps, des efforts - invertir / esmerçar diners, temps, esforços
S'investir à faire quelque chose - esmerçar-se a fer alguna cosa (és a dir, "esmerçar esforços a")

Podem no acceptar la construcció perquè no ens agrada personalment (malgrat el paral·lelisme amb el francès), com a usuaris de la llengua som lliures, però no pas perquè sigui castellana, o perquè no estigui ben formada en català.

Es tractaria d'un gal·licisme, en tot cas, si no acceptem l'analogia interna. Tot i que aquesta és totalment plausible perquè en trobem d'altres a la llengua:

Dedicar esforços, diners, temps.
Dedicar-se a fer alguna cosa.

O sense anar més lluny: aplicar-se

L'anàlisi gramatical ha de tenir en compte tots els factors però sobretot la lingüística interna (de la mateixa llengua)  i en segon lloc la de totes les llengües veïnes. Que s'assembli al castellà "esmerar" és secundari tenint en compte tot els fets que acabo d'assenyalar.

És correcte doncs i no podem barrar-li el pas si els escriptors l'utilitzen amb normalitat.

Alçària, alçada, altura i altitud

Quan parles una llengua seguint les regles d'una altra, fas errades (o bé exageres, o bé simplifiques). És el que se sol esdevenir amb aquestes quatre paraules. Hi ha catalanoparlants que es pensen que només les dues primeres són correctes, i hi ha castellanoparlants que només reconeixerien com a bones les dues últimes.

D'una muntanya podem dir "alçària" o "altitud"

Com que es fan servir les quatre, doncs, anem a pams i expliquem el significat estàndard de cadascuna d'elles:

La primera és alçària i és la forma general per parlar de la qualitat de ser alt (persones, animals i coses). És complementària d'amplària, llargària, fondària i expressa les dimensions o termes en l'espai de qualsevol cosa.

Alçada és l'alçària d'una persona o d'un animal, sobretot, també es diu estatura. És un sinònim només parcial d'alçària. Però molt sovint s'hi confon i se simplifica el català.

Exemples: "el Joan fa un metre noranta d'alçada", "el meu gos té poca alçada".

Altura és la distància vertical entre la terra i un punt elevat. També es fa servir en el gir "a l'altura de" (lloc), i " estar a l'altura de".  També té el valor figurat d'excel·lència (=altesa).

Exemples: "L'avió volava a gran altura", "la botiga que busques és a l'altura del carrer Provença", "no estàs a l'altura de la teva família", "no es pot dir que sigui gaire generós, no té altura de mires". No és correcte fer servir "alçada" en aquests contextos. "Altura" és una paraula catalana, però més tècnica i, com es pot veure, amb usos més delimitats.

Altitud és la distància vertical respecte del nivell del mar. Es fa servir en l'àmbit de la geografia.

Exemple: "L'Everest té una altitud de 8.848 metres, és el sostre del món".

Català	Definició	anglès	espanyol
alçària	Dimensió vertical	height	altura, alto
alçada	Dimensió vertical: persones i animals	height, stature	altura, estatura
altura	Distància vertical respecte del terra	height	altura
altitud	Distància vertical respecte del mar	height, altitude	altitud, altura

Recordem també que per expressar l'alçària fem servir els verbs: fer, tenir i mesurar

"La Maria fa un metre setanta-dos."

"L'edifici té una alçària de 70 metres."

"El Sant Alís mesura 1.676 metres."

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-

Per què "envelat"?

Per arrecerar-nos o protegir-nos de la inclemència del temps (sol, pluja, vent)  els humans utilitzem teles i lones. Poden ser de dues menes: horitzontals i verticals.

Les teles horitzontals, que fan la funció de sostre, s'anomenen tendals i veles.
Les teles verticals, que fan la funció de parets, s'anomenen veles.

Quan la construcció que es fa amb les veles és gran s'anomena envelat.
Quan la construcció que es fa amb les veles és petita s'anomena tenda.

Envelat

català	anglès	espanyol
tenda	tent	tienda
tendal	awning	toldo o tendal
vela	canvas	toldo
envelat	marquee, tent	carpa

La carpa en català és només un peix.

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-

El desballestador i el desguàs

Quins maldecaps que no comporten els "false friends", aquelles paraules que es tenen una retirada, que s'assemblen, en dues llengües diferents però no signifiquen ben bé el mateix. El català i el castellà en tenen un grapat. L'exemple que recull el títol d'aquesta entrada n'és un.

Si ets castellanoparlant i veus desballestar segurament que et ve al cap l'arma medieval i un desballestador et pots imaginar que és una persona que les desmunta.

Doncs, no és ben bé això.

En català desballestar vol dir desmuntar un vehicle o un mecanisme. El desballestador és el lloc o indret on s'esdevé el desballestament per posar fi a la vida d'un cotxe, moto, etc. És un cementiri o abocador de vehicles.

El lloc on van a parar les aigües residuals en català és el desguàs, que sona igual que "desguace" però que en català és l'equivalent del castellà "desagüe".

Equivalències:

català	espanyol	anglès
Desballestar	desguazar	scrap
Desballestador	desguace	scrapyard
Desguàs	desagüe	drainpipe

Curiosament, tant el català "desguassar" com el castellà "desguazar" tenen origen en l'italià "sguazzare" que vol dir xipollejar (castellà "chapotear") o rabejar-se (castellà "regodearse").

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-

Albert Jané i la seva columna "El llenguatge" del diari "Avui"

Albert Jané, ànima de la revista "Cavallfort", gramàtic i membre de l'IEC, va escriure durant un grapat d'anys una columna de llengua al diari "Avui", titulada "El llenguatge". Hi parlava del bon ús de les paraules catalanes, de com el poble les havia creades i de com les podíem fer servir.

Als anys 70 i 80 escriure un article de diari i publicar-lo era molt més ardu. De les màquines d'escriure mecàniques a les fonts analògiques de documentació, tot demanava molt més temps, tot i així, ell escrivia la seva columna dia rere dia, amb tota la passió del filòleg.

Amb aquesta entrada faré una actualització d'un dels seus articles, on explicava la necessitat de distingir entre "corba" forma geomètrica de "revolt" desviació en un camí o carretera. A través d'Internet ho he pogut fer tot. He anat a la web de l'Institut i hi he trobat l'article. 

Podeu llegir-los tots en aquest enllaç: https://taller.iec.cat/filologica/jane_el_llenguatge.asp

En acabat, he volgut comprovar si era cert el que el senyor Jané deia per reblar l'argument de l'ús: la toponímia en va plena, afirmava. Doncs, he pogut servir-me d'un cercador de topònims, el de les Illes Balears.

https://notib.recerca.iec.cat/cercador-de-toponims/

Efectivament, "revolt"és la manera tradicional i queda ben palès als noms de lloc. El cercador m'ha donat 26 topònims que contenen la paraula "revolt" a les Illes. 

El català, com l'anglès, utilitza dues paraules diferents: corba - "curve", revolt - "bend". 

Per mantenir la riquesa de la llengua no podem perdre aquesta preciosa distinció.

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-

Món de la justícia (barbarismes - TOP-20)

Aquí teniu un TOP-20 de barbarismes provinents d'un món que, malauradament, no s'ha mostrat sempre obert a la llengua catalana ni comprensiu amb els seus parlants.
El català era una llengua jurídica més a Espanya fins al 1714, quan, amb el Decret de Nova Planta, se'n va prohibir l'ús a les institucions (com a represàlia arran de la Guerra de Successió).
Així doncs, les paraules de la columna de l'esquerre són els barbarismes (si són utilitzats en català) i les de la dreta, en negreta, són les paraules tradicionals i correctes del dret català.

TOP 20 - Justícia

1. Fallo - decisió (presa per un jutge)
2. Registro - escorcoll o registre (efectuat per la policia)
3. Auto - interlocutòria (resolució judicial prèvia a una sentència)
4. Autos - actuacions (conjunt d'actes i documents d'un procediment)
5. Sobreseer - sobreseure (deixar sense continuació un procediment)
6. Quiebra - fallida (incompliment de pagaments)
7. Plazo - termini (acabament d'un espai de temps)
8. Paradero - parador (indret on para o es troba algú)
9. Finiquito - quitança (pagament final d'un deute)
10. Alevosía - traïdoria (acció realitzada amb cautela per amagar el delicte)
11. Albacea - marmessor (persona encarregada d'executar la voluntat d'un difunt)
12. Aplazamiento - ajornament (posposició)
13. Atestiguar - testificar (declarar com a testimoni)
14. Busca y captura - crida i cerca (ordre governativa per detenir criminal)
15. Contemplar (una ley) - establir, preveure, disposar (el que la llei diu)
16. Cotejar - confrontar, acarar (posar dos documents cara a cara, comparar-los)
17. Cumplimentar - emplenar, completar (escriure les dades que falten en un formulari)
18. Desahucio - desnonament (donar comiat o expulsar un llogater)
19. Emplazar - citar (a termini) (donar una data per a alguna cosa)
20. Ensañamiento - encrueliment (fet de portar-se amb crueltat envers algú)

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-