Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).
Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.
Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.
En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers.
Per exemple:
- L'aire fa olor de rosa.
- El nen flaira la sopa.
- El gos ensuma la femta.
- El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.
- Flaire - olor
- Olor - olor
- Sentor - olor
- Pudor - mal olor, peste
- Fortor - hedor
- Ferum - hedor, tufo (animal)
- Bravada - tufo
- Estantís - pasado
- Saó - sazón
- Enlairar - elevar
- Fer olor de - oler a
- Fer pudor de - oler (mal) a
- Olorar - oler algo
- Ensumar - oler, olfatear algo
- Flairar - oler algo
- Femta - excremento
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada