"A la luz de" i com es tradueix al català

Una de les maneres com una llengua desapareix és quan s'acaba diluint en una altra perquè els parlants han amollat el timó de la nau i l'han cedit a un altre patró. I aquest nou patró diu les coses altrament.

En català, per exemple, la locució tradicional, equivalent a la castellana "a la luz de", és "a la claror de". Per exemple:

Vaig llegir el llibre a la claror de l'espelma - "Leí el libro a la luz de la vela".

A la claror dels fanals vam caminar tota la nit - "Anduvimos toda la noche a la luz de las farolas".

A la claror de la lluna

Ara bé, també existeix un ús figurat d'aquesta expressió (quan és sinònima de "tenint en compte"), llavors, en català fem servir la locució "en vista de", "davant de".

En vista dels resultats, hauríem de canviar d'estratègia - "A la luz de los resultados, tendríamos que cambiar de estrategia".

En vista de la teva apatia, millor que pleguem - "En vista de tu apatía, mejor que lo dejemos".

Vocabulari del text:

Amollar - soltar

Altrament - de otra manera

*A la llum de -  és una forma impròpia en català, no registrada en els diccionaris normatius. Apareix als descriptius. És millor, doncs, d'usar les formes tradicionals descrites en aquesta entrada. 

Obligació en castellà "verb + que", com és en català?

El català històric i estàndard no accepta les construccions d'obligatorietat formades per verb + que". 

Són les següents:

1. "Tener que" - haver de  (tenir que)

"Tengo que irme a casa" - Me n'haig d'anar a casa.
"Tienes que lavar los platos" - Has de rentar els plats.

"No tener por qué" - no haver de, no caldre (no tenir per què)

"No tienes por qué irte a casa" - No cal que te'n vagis a casa, no te n'has d'anar a casa.

2. "Hay que" - cal, s'ha de (hi ha que)

"Hay que validar el billete" - cal validar el bitllet / s'ha de validar el bitllet.

"No hay que ser un lince para darse cuenta" - no cal / no s'ha de ser una fura per adonar-se'n.

Per tant, són castellanismes "*tenir que, hi ha que, tenir per què"  no són formes genuïnes i històriques de la llengua.

Quan "El fred apreta" a Barcelona

En una entrada anterior, havíem parlat de la inexistència del verb "apretar" en el català estàndard. Es tracta d'un castellanisme que té la virtut d'eliminar moltíssimes altres formes: collar, estrènyer, pitjar, prémer, tibar. 

1. Aprieta el tornillo - colla el cargol
2. El jefe aprieta mucho - el cap ens colla molt
3. Aprieta el botón - prem/pitja el botó
4. El cinturón me aprieta - el cinturó m'estreny
5. Aprieta, venga - va, tiba

Com més "apretem" menys paraules fem servir en la nostra llengua.

Ultra aquestes accepcions, el verb "apretar" en castellà és sinònim de "arreciar", que equival al català "refermar" o "recruar". "Cuando la lluvia aprieta, arrecia" > "Quan referma/recrua la pluja". És un verb una mica especialitzat (com el castellà "arreciar").

En català col·loquial correcte no podem dir "el fred apreta", diguem simplement "fa molt de fred", "fa un fred que gela/pela/talla", "ens pelem de fred", etc. "El fred pot ser tan intens que és"coent", com diu Josep Pla a "El quadern gris".  

"Apuntar maneras"

Les frases fetes es manlleven entre llengües amb facilitat, perquè solen ser fórmules imaginatives que transmeten significats d'una manera més sintètica i vivaç. Podem dir "no pain no gain" o "estar por la labor" al nostre interlocutor, si aquest entén l'anglès o el castellà, perquè són ben atractives. 

Ara bé, la traducció literal o calc és, com acostumava a dir Coromines, vergonyant, car demostra una actitud de submissió i deixadesa. Dir "cap dolor cap guany" o "estar per la labor" quan la paraula "labor" en català és un cultisme, és una mica, diríem, fugir d'estudi.

És també el cas de la frase feta espanyola "apuntar maneras", que alguns fan anar a tort i a dret, irreflexivament, com si fos nostrada. Cal evitar-la del tot, per les següents raons formals:

En català el verb "apuntar" no presenta l'accepció de "manifestar" o "palesar". El castellà "apuntar" es traduiria en aquest context per "manifestar". I les "maneres" en la nostra llengua són sinònim de bona educació, no pas "determinades capacitats, habilitats o traces".

El català normatiu no s'aparta ni un bri del francès i de l'italià en aquest aspecte (l'anglès fa semblantment). "Apuntar maneras" no té equivalent formal en aquestes llengües.

En català genuí, doncs, podem traduir aquesta frase feta de diverses maneres. Vet aquí algunes:

"Mi hijo ya apuntaba maneras en el parvulario" - 

• El meu fill ja prometia a la llar d'infants.
• El meu fill ja tenia / mostrava molta disposició a la llar d'infants.
• El meu fill ja feia prova / mostra de traça a la llar d'infants.

Hauríem de tendir a elevar la nostra llengua i, en tot cas, respectar-ne tothora els registres. L'estàndard hauria de ser una varietat més subtil i rica. Un reflex positiu del nivell cultural de la nostra societat. 

Per cert, "no hi ha mel sense fel" i "no estar per la feina" ("estar per la labor" també s'accepta) serien les expressions catalanes equivalents.