El "rellenar" del castellà en català

En català fem servir diversos verbs per al castellà "rellenar". 

Segons la paraula que acompanya el verb, diem "omplir", "emplenar", "farcir", "embotir". Fixeu-vos quina riquesa de vocabulari!

1. ¿Puedo rellenar la botella? ("tornar a omplir") - Puc reomplir l'ampolla?
2. Este envase es rellenable - Aquest envàs és reomplible / reutilitzable
3. Rellenamos el pavo y nos quedó delicioso - Vam farcir el gall d'indi i ens va quedar deliciós
4. Por favor, rellene el formulario - Si us plau, empleneu / ompliu el formulari.
5. Rellenaron el colchón de plumas - Van embotir el matalàs de plomes.
6. Los obreros rellenarán la zanja - Els obrers rebliran / ompliran la rasa.

Verbs en -ir en català (i en -ar en castellà)

 Hi ha tota una sèrie de verbs que en català pertanyen històricament a la tercera conjugació "-ir" i que en castellà, per contra, s'agrupen sota l'infinitiu de la primera conjugació "-ar". 

N'he fet un aplec o recull que us pot ser molt útil per estudiar si sou català L2:

• Abaratir - "abaratar" - Si no abarateixen els preus, no seran gens competitius
• Aclarir - "aclarar" - Volien aclarir els fets abans que fos massa tard.
• Afeblir - "debilitar" - Se'ls va afeblir el cos per la manca d'exercici.
• Aigualir - "aguar" - Ens han aigualit la festa.
• Alentir - "ralentizar" - els cotxes alenteixen quan arriben al peatge.
• Alleugerir - "aligerar"- Si volen passar pel control hauran d'alleugerir l'equipatge.
• Amanir - "aliñar" - Han amanit l'enciam amb oli d'oliva verge.
• Arrodonir - "redondear" - Vol arrodonir les xifres perquè facin més de goig.
• Aterrir - "aterrar" - Els monstres aterreixen els infants
• Avergonyir - "avergonzar" - L'han avergonyit davant dels seus companys.
• Embadalir - "embelesar" - Es va quedar embadalit davant de l'aparador.
• Encuriosir - "despertar la curiosidad" - Els seus secrets m'encuriosien.
• Endolcir - "endulzar" - Han endolcit el cafè amb uns terrossos de sucre.
• Enfortir - "reforzar, fortalecer" - Van enfortir els lligams al llarg dels anys.
• Engrandir - "agrandar" - Han tirat un envà i han engrandit l'habitació.
• Enllestir - "terminar" - Han enllestit la feina.
• Enterbolir - "enturbiar" - Quan plou es formen tolls i l'aigua s'enterboleix.
• Esbandir - "enjuagar" - S'ha rentat el cabell i se l'ha esbandit.
• Esmorteir - "amortiguar, amortizar" - Van esmorteir l'impacte gràcies a l'air-bag.
• Espesseir - "espesar" - Hauràs d'espesseir la salsa perquè sigui més gustosa.
• Garantir - "garantizar" - Ens han garantit que farien la feina bé.
• Reflectir - "reflejar" - La copa reflecteix la teva imatge.

Molta atenció, doncs, amb aquests verbs!

Les dimensions en català i el sufix "-ària"

Per parlar de les dimensions o mides d'una cosa en català fem servir el sufix "-ària":

De "gran" formem "grandària" = "mida, dimensions"

Com n'és de gran? Quina grandària té un elefant?

De "llarg" formem "llargària"  = "llargada", "llarg"

El coll d'una girafa pot fer diversos metres de llargària.

D' "ample" formem "amplària" = "amplada", "ample"

La taula té una amplària d'un metre i mig.

D'"alt" formem "alçària" = "alçada", "alt"

• El jugador de bàsquet tenia una alçària de dos metres
• El gratacel era d'una alçària considerable.

La paraula "alçària" quan s'aplica a persones i animals també es pot dir, normalment,"alçada" i quan s'aplica a la geografia (muntanyes, avions), parlem també d'"altitud" i "d'altura".

Nota: en castellà s'utilitza: de grande/tamaño, de largo/longitud, de ancho/anchura, de alto/altura/altitud.

"Empeñarse en que", "arriesgarse a que", "conformarse con que" com es diu en català?

 Hi ha una sèrie de verbs en castellà que posen una preposició entre el verb mateix i el complement que el segueix. Són verbs com "empeñarse en", "arriesgarse a", "conformarse con", "basarse en", etc.

El català normatiu no accepta que es col·loquin davant de "que" les preposicions "a" i "de".

Per tant, les construccions:

*"entossudir-se a que" o "entossudir-se a què" són del tot incorrectes 

i  "entossudir-se a fer" / "entossudir-se que" són les correctes

Exemples: 

"Se empeña en que va a hacer el examen, sí o sí" > 

• S'entossudeix a fer l'examen tant sí com no.
• S'entossudeix que farà l'examen tant sí com no.

"Se arriesga a que le quiten el carné, si sigue conduciendo así">

• S'arrisca a perdre el carnet, si continua conduint així.

"Me conformo con que pase el examen">

• Em conformo que passi l'examen.

En català el verb és "conformar-se a".

"Se basa en que los niños deben obedecer..."

• Es basa en el fet que els nens han d'obeir 
• Es basa que els nens han d'obeir

"A la luz de" i com es tradueix al català

Una de les maneres com una llengua desapareix és quan s'acaba diluint en una altra perquè els parlants han amollat el timó de la nau i l'han cedit a un altre patró. I aquest nou patró diu les coses altrament.

En català, per exemple, la locució tradicional, equivalent a la castellana "a la luz de", és "a la claror de". Per exemple:

Vaig llegir el llibre a la claror de l'espelma - "Leí el libro a la luz de la vela".

A la claror dels fanals vam caminar tota la nit - "Anduvimos toda la noche a la luz de las farolas".

A la claror de la lluna

Ara bé, també existeix un ús figurat d'aquesta expressió (quan és sinònima de "tenint en compte"), llavors, en català fem servir la locució "en vista de", "davant de".

En vista dels resultats, hauríem de canviar d'estratègia - "A la luz de los resultados, tendríamos que cambiar de estrategia".

En vista de la teva apatia, millor que pleguem - "En vista de tu apatía, mejor que lo dejemos".

Vocabulari del text:

Amollar - soltar

Altrament - de otra manera

*A la llum de -  és una forma impròpia en català, no registrada en els diccionaris normatius. Apareix als descriptius. És millor, doncs, d'usar les formes tradicionals descrites en aquesta entrada. 

Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

Com deixar de ser un esquenadret

 Com deixar de ser un esquenadret

Si ets una d'aquelles persones a qui agrada de viure amb l'esquena dreta i escarxofar-se al sofà moltes hores el dia, aquest text et pot resultar de molta utilitat, et pot fer, diguem-ho així molt de servei. 

Quantes vegades has fingit una lesió per no haver de fer una activitat amb els teus amics? Quants cops has notat que només de fer unes quantes passes ja havies perdut l'alè i no tenies esma per anar més enllà? I quantes becainetes fas el dia? No t'ho prenguis malament, no deu ser doncs que ets més gandul que el jeure?

Pots canviar, no és impossible, comença a poc a poc, com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica". Camina més, tant com puguis! I no rondinis si al principi et fatigues. El cervell no es reprograma en un dia. Queda amb un amic per fer una volta i enraonar, ja veuràs com el temps passa volant en companyia d'una altra persona. En comptes d'agafar l'ascensor, puja les escales. Acabaràs comptant els graons i posant-te reptes (demà, baixaré les escombraries en dues tongades?). Si sempre has pensat que fer la neteja i endreça del pis era una tortura, anaves molt errat, és una oportunitat perfecta per posar el cos en forma i deixar de ser negligent i sapastre. A partir d'ara, res de telefonar al supermercat per fer una comanda, t'hi plantes tu mateix i, en acabat, carregues les bosses cap a casa. El cotxe l'agafaràs només per anar a la muntanya a fer excursions. A la feina hi aniràs amb bicicleta (combinada amb el transport públic). Si no vas a ballar a un club un cop la setmana, ballaràs sol a la cuina mentre prepares el wok de verdures i tofu. Cada vegada que t'asseguis en una cadira, posaràs una alarma al mòbil de trenta minuts. No pots restar assegut més de mitja hora! I quan després d'una llarga jornada tornis a casa cansat i t'asseguis, fes un massatge a la parella i si no tens parella a la planta del teu peu!

Si fas tot això, i, a més a més, vas diverses vegades la setmana al gimnàs, ja veuràs com desitjaràs ben aviat que la teva vida faci un tomb, perquè la vida a la ciutat se't farà insuportable, l'explorador nòmada que era dins teu finalment s'haurà manifestat (adéu siau droperia, visca la llibertat!).

Vocabulari del text:

• Esquenadret - holgazán
• Viure amb l'esquena dreta - vivir sin dar golpe
• Escarxofar-se - arrellanarse, repanchigarse
• Fer servei - servir
• Perdre l'alè - quedarse sin aliento
• Tenir esma - tener ánimos 
• Becaineta - cabezadita
• Ser més gandul que el jeure - ser una manta zamorana
• De mica en mica s'omple la pica - gota a gota se llena la bota
• Tongada - serie
• Fer endreça - ordenar (un piso)
• Sapastre - descuidado, chapucero, lelo
• Droperia - holgazanería
• Fer un tomb - dar un vuelco

El Barça i la vida

 -Jo ja tinc coll avall que el Barça masculí de futbol aquesta temporada en veurà de totes.

-Segurament, la veritat és que no es pot resoldre una situació tan complicada com l'actual en un tres i no res.

-I no es pot arreglar sols amb fitxatges i a cop de talonari.  Cal crear una estructura nova que funcioni i que tingui molta ambició, que vagi a totes!

-I tant, i ja que qui no té tall rosega els ossos, doncs podríem parlar, no sé, potser dels campionats de petanca, ara mateix...

-Au va! Poca conya, el meu sogre va de mal borràs des que el Barça masculí no toca pilota. Amb prou feines si surt de casa i està molt moix. De debò! Hi ha gent que s'agafa la crisi del Barça molt a la valenta.

-I a d'altres, en canvi, totes els ponen. A mi l'esport m'agrada practicar-lo. No em deleixo per cap color, per'xò!

-"Deleixes"! Marc, ets tot un poeta!

Vocabulari del diàleg:

• Tenir coll avall - dar por seguro
• Veure'n de totes - pasarlas canutas
• En un tres i no res - en un periquete
• Anar a totes - ir a por todas
• Qui no té tall rosega els ossos - a falta de pan buenas son tortas 
• Au va! - venga, hombre
• Poca conya - poca broma
• Anar de mal borràs - ir de capa caída
• No tocar pilota - no dar pie con bola
• Moix - mustio, alicaído
• Agafar-se a la valenta - tomarse a pecho
• A algú pondre-li totes - alguien nacer con estrella
• Delir-se per - sufrir, morir por
• Per'xò (per això) = però - sin embargo

Les olors

Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).

Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.

Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.

En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers. 

Per exemple:

• L'aire fa olor de rosa.
• El nen flaira la sopa.
• El gos ensuma la femta.
• El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.

Vocabulari del text:

• Flaire - olor
• Olor - olor 
• Sentor - olor
• Pudor - mal olor, peste
• Fortor - hedor
• Ferum - hedor, tufo (animal)
• Bravada - tufo
• Estantís - pasado 
• Saó - sazón 
• Enlairar - elevar 
• Fer olor de - oler a
• Fer pudor de - oler (mal) a 
• Olorar - oler algo
• Ensumar - oler, olfatear algo
• Flairar - oler algo
• Femta - excremento

La doble vida dels espies

 La doble vida dels espies

Avesats a les aventures fascinants dels espies del cinema i televisius, no som, de vegades, conscients que la vida de la gran majoria d'espies no és així, ni de bon tros. Un espia és un ésser que només aspira a la normalitat, a no aixecar sospites, a assimilar-se totalment a la societat que l'acull, a ser un més de la massa o del grup en què s'ha integrat. La funció primària d'un espia és la d'aconseguir informació. O bé se la procura directament, a través de converses, o bé l'obté indirectament i il·legal per mitjà d'aparells o dispositius electrònics (micròfons, càmeres ocults, xips). Els espies han de tenir una memòria excel·lent i uns nervis d'acer. 

Normalment, els aspirants a aquesta professió són estudiants de carreres tècniques i molt teòriques (físics, matemàtics) perquè es requereix una gran intel·ligència i capacitat d'interpretar i retenir dades, però al mateix temps han de tenir coneixements de lingüística, perquè en el moment d'incorporar-se a la seva destinació, és necessari un coneixement de la llengua de l'indret semblant al d'un parlant nadiu del mateix país. A més, el coneixement d'altres llengües els fa més aptes per a la comprensió dels entorns on camparan.

Totes les morts i assassinats que veiem a les sèries i pel·lícules d'espies són l'excepció a la regla. Es produeixen quan la manera normal de procedir d'un espia s'ha romput: quan s'ha escaigut una deserció a l'enemic i una venjança per part del país per al qual l'espia treballava originalment, per exemple.

Cal assenyalar que hi ha dos tipus d'espies: els diplomàtics i els "civils". D'una banda, els diplomàtics són els que treballen en organismes governatius o lligats amb el govern. Són els que mantenen relacions amb els seus homòlegs en el país. Tenen a l'abast els recursos econòmics del seu país i poden temptar altres diplomàtics i seduir-los per aconseguir informació valuosa o contractes substanciosos. Freqüenten les classes altes, que són les que posseeixen les informacions de més interès per als governs. De l'altra, el segon gran grup és el dels "civils", treballadors normals que es mouen en el si d'empreses i de la societat civil i són molt aptes per a un coneixement cabal de la realitat del país sobre el terreny.

La vida de la majoria dels espies és doble perquè les seves famílies i cercle íntim ignoren les seves activitats reals. Quan es retiren i es descobreix el pastís, molt sovint aquells no poden pair la situació, car a ningú li plau la idea d'haver dut una vida marcada per la impostura. 

Vocabulari del text:

• Avesar - acostumbrar
• Ni de bon tros - ni mucho menos
• Procurar-se - procurarse, hacerse con
• Indirectament i il·legal - indirecta e ilegalmente
• Indret - sitio
• Campar - viure
• Escaure's - ocurrir
• A l'abast - a su alcance
• En el si de - en el seno de
• Pair - digerir
• Car - pues 
• Plaure - agradar, gustar

A la gasolinera nova

 -L'altre dia vaig anar a la gasolinera nova que han obert al polígon. Com que era l'hora de dinar, vaig entrar a la cafeteria i em vaig cruspir un menú que déu-n'hi-do. Trobo que és bo que en un lloc com aquell es pugui menjar tan bé! Fins i tot el cafè era deliciós, res a veure amb aquells beuratges que fas anar coll avall, normalment fora de casa, recremats. 

-Què et va semblar el servei?

-Tot automatitzat. Vas al caixer automàtic, fas el pagament i tu mateix et serveixes.

-Quan vaig a fer gasolina m'agrada que hi hagi un empleat a l'assortidor. Soc molt tradicional.

-I el millor és el preu, la benzina surt més barata que a d'altres benzineres. I, després d'omplir el dipòsit, vaig aprofitar l'autorentatge i vaig netejar el cotxe. Que no m'haguessin escrit un "llord", "brut" o un altre penjament qualsevol, va ser un miracle. 

-És relaxant, oi? Llavors l'endemà es posa a ploure i tururut.

-Sí, sempre passa el mateix, tens raó! Et recomano també fer-te la targeta de client, perquè et dona alguns avantatges com ara ofertes, rebaixes, sortejos, etc.

-Me la faré i aniré a tastar el menú de què m'has parlat. 

-Ah, i quan ja havia engegat el motor per tocar el dos, sento que algú toca la botzina darrere meu. Saps qui era?

Vocabulari del diàleg:

• Cruspir - comer, zamparse
• Que déu-n'hi-do - que no estaba nada mal
• Trobo que - creo que
• Beuratge - brebaje
• Fer anar coll avall - echarse entre pecho y espalda, tragar
• Fer gasolina - repostar
• Assortidor - surtidor
• Llord - sucio
• Penjament - insulto
• Oi - ¿verdad?
• L'endemà - el día siguiente
• I tururut - y adiós / sanseacabó
• Tastar - probar (comida y bebida)
• Engegar - poner en marcha
• Tocar el dos - largarse
• Botzina - pito, bocina

Les enrabiades dels infants

Les enrabiades dels infants

Els que tenen canalla saben que no és fàcil de pujar un infant. Un dels moments crítics en la seva educació són les enrabiades. Els experts les defineixen  com a rampells emocionals o cops de geni que afecten momentàniament el comportament d'un infant. Encara que un infant no sigui rebec en particular i no s'emmurriï o tingui tirada als accessos d'ira o empipaments sobtats, passarà per períodes de frustació i insatisfacció emocional. 

Les enrabiades o rebequeries es manifesten en la forma de diverses reaccions a un determinat estímul. Els infants acostumen a plorar o somicar, a cridar, a donar puntades o a espeternegar, picar, tustar o pegar. Les enrabiades tenen el seu punt culminant del primer al tercer any d'edat i formen part del desenvolupament normal de totes les criatures.  La resolució efectiva d'aquests episodis contribuirà a refermar l'aferrament de l'infant als seus progenitors. A mesura que l'infant desenvolupa la facultat del llenguatge i que és capaç d'expressar la seva voluntat, les enrabiades van disminuint.

El progenitor o cuidador ha d'aprendre a gestionar les enrabiades i apaivagar l'infant de manera que no es doni lloc a una lluita de poder. Si es tracta d'una necessitat física, set, son o gana, es pot preveure i prevenir. Si es tracta de rebequeries lligades al desenvolupament psicològic, el progenitor podrà redirigir el desig de l'infant cap a una altre objecte d'interès, i si la inclinació pot ser perillosa o perjudicial per a l'infant, impedir que aquesta es realitzi bo i adoptant un posat ferm i una actitud amorosa i comprensiva.

Vocabulari del text:

• Canalla - niños y niñas
• Pujar - criar, educar
• Infant - niño o niña
• Enrabiada - enfado, rabieta
• Rampell - arrebato 
• Cop de geni - pronto 
• Rebec - rebelde (solo para niños)
• Emmurriar-se - enfurruñarse
• Tenir tirada a - tener inclinación a
• Empipament - enfado
• Rebequeria - berrinche, rabieta
• Somicar - lloriquear
• Puntada (de peu) - patada
• Espeternegar - patalear
• Tustar - golpear
• Refermar - afianzar
• Aferrament - apego (psicología)
• Apaivagar - apaciguar, calmar
• Posat - ademán, postura

Amistats?

Amistats? 

-Diuen que un amic és un tresor. Perquè, si hem de ser francs, és difícil mantenir una amistat en el curs del temps. Que s'avinguin dues persones al llarg de tota una vida, salvades les excepcions, costa moltíssim. Trobar l'equilibri sempre és complicat. Si reclames massa atencions pots resultar abassegador. Altres persones, en canvi, negligeixen els amics perquè només van a la seva i miren tan sols pels seus interessos. I, vet aquí que quan més els necessites no hi són. Altres passen per la teva vida, es fan fonedissos i ja els has vist prou!

-Ets un ensopit! T'enrotlles com una persiana, Miquel. De vegades, no entenc com puc ser amic teu. No crec que conservar els amics sigui tan difícil. Quan es comparteixen les fal·leres i es deixa l'ego de banda, tot rutlla. De vegades, anem tan atrafegats que no tenim temps per quedar amb els companys. Això és tot!

-No pensis pas que la teva manera de veure les coses sigui gaire diferent de la meva. Ets un torracollons de primera, n'ets conscient?

-No, gens ni mica, la veritat. Però sempre podem enraonar d'una altra cosa. D'acord?

-Et ve de gust parlar de les aversions?

Vocabulari del diàleg:

• Avenir-se - llevarse bien (personas)
• Abassegador - acaparador, pesado
• Negligir - descuidar
• Ser-hi - estar (en un sitio)
• Fer-se fonedís - esfumarse, desaparecer
• Ja els has vist prou - y si te he visto no me acuerdo
• Ensopit - muermo, aburrido
• Fal·lera - afición, pasión
• Rutllar - funcionar
• Atrafegats - ajetreados
• Tenir temps - dar tiempo
• Pas - para nada, en absoluto, nunca
• Torracollons - coñazo
• Gens ni mica - nada, en absoluto
• Enraonar - hablar dos personas, charlar, platicar
• Venir de gust - apetecer

El dinar de cap d'any

El dinar de cap d'any d'una família qualsevol 

-Una amiga meva se n'ha anat a passar el cap d'any als Emirats Àrabs...

-I no t'hi ha convidat?

-S'hi ha plantat amb la família. Suposo que hi han fet les coses habituals...

-Per cert, sabeu que al Joan Pedrich li ha tocat la loteria? 5 milions d'euros, és una bona picossada.

-Hisenda s'emporta un tant per cent força alt del premi en impostos. És una bona clatellada.

-5 milions després d'impostos, crec. El més interessant és que el Joan ha anat esbombant que deixava la feina per fer la volta al món en un any. I n'hi ha per sucar-hi pa, se n'hi anirà amb la Sandra Vaqué, que és qui l'ha convençut de fer l'aventura.

-Ostres, no me'n sé avenir, el Joan era una persona que s'escarrassava i vivia només per la feina. 

-Això demostra que tothom pot canviar en qualsevol moment. I pel que l'hi va, no passarà més d'un any i en acabat ja podrà tornar als seus negocis.

-Potser sí, de més verdes en maduren!

Vocabulari del diàleg:

• Convidar - invitar 
• Les coses habituals - lo habitual
• Saber / assabentar-se - saber, enterarse
• Picossada - pastón 
• Clatellada - clavada
• Esbombar - divulgar, pregonar
• N'hi ha per sucar-hi pa - no tiene desperdicio (es muy interesante).
• No me'n sé avenir - no salgo de mi asombro
• Escarrassar-se - matarse (trabajando), desvivirse
• Pel que l'hi va - por la cuenta que le trae
• En acabat - luego
• De més verdes en maduren - torres más altas han caído

A la porta del CAP

A la porta del CAP 

 -Hola, Màrius, quina sorpresa. Què fas per aquí?

-Hola, Gina. Quina alegria de veure't. No em trobava gaire bé. No aconsegueixo de fer net d'aquest refredat. Ja veus, no em para de rajar el nas i m'haig de mocar tota l'estona. He pensat que potser era una cosa més greu i m'he decidit a venir al CAP. I aquí em tens.

-Sense demanar hora o cita prèvia és difícil que t'atenguin, tal com estan les coses. Quin present incert ens ha tocat viure.

-Ja ho pots ben dir. Però volia temptar la sort. Tu ets aquí per la cama? Com que la tens enguixada i portes crosses...

-No, i ara. Això va ser per una lesió jugant al tennis. Darrerament tinc molt mal de cap i tot el cos em fa mal. No sé si és la passa de grip. Necessitaria que em veiés un metge. Aquest neguit, suposo, és per la situació que estem vivint. No ha estat una decisió gaire encertada, però. A dins, els passadissos estan plens de lliteres amb pacients que l'estan passant magra. I com més temps passa, més angúnia tinc. No seria millor anar a un altre lloc?

-Mira, què et sembla si ho deixem tot plegat per a un altre dia?

-Bona pensada. Anem a fer un tomb i ens posem al dia de les nostres vides? Vull dir, anem a seure al banc d'aquí fora, si més no?

Vocabulari del diàleg:

• Fer net de (malaltia) - quitarse de encima (enfermedad)
• No trobar-se gaire bé - no encontrarse demasiado bien
• Rajar el nas - gotear/moquear la nariz
• Mocar-se - soplarse la nariz
• Ja ho pots ben dir - ni que lo digas
• Temptar la sort - probar suerte
• Enguixar - enyesar
• Crosses - muletas
• I ara - qué va / para nada.
• Fer mal - doler 
• Passa - epidemia 
• Neguit - desasosiego, ansiedad, nervios
• Passar-la magra - estar en apuros (coloquial)
• Angúnia - congoja, ansia
• Pensada - idea
• Fer un tomb - dar una vuelta
• Si més no - por lo menos

En una botiga de roba

En una botiga de roba

-Bon dia!

-Bon dia. Em voldria emprovar aquests vestits. On són els emprovadors?

-Darrere d'aquella columna. Recordi que només es pot emportar quatre peces. Pot deixar els penjadors al damunt del taulell.

-D'acord, gràcies.

...

-Què et sembla aquest vestit? Com em va?

-Crec que no et va bé. No és de la teva talla, massa gran. Aniries pengim-penjam.

-I aquest?

-Aquest és massa seriós. No fa per tu!

-I aquest altre?

-Mirant-ho bé, no t'escau gens, l'estampat cridaner desentona amb la teva cara i no és del teu estil. I s'ajusta massa al cos. No et tiba a la cintura?

-Va, i aquest?

-Aquest és millor, et cau molt bé. S'ajusta a la forma del cos i s'adiu amb la teva cara.

-Què faria sense els teus consells. Passem per caixa i anem a berenar.

Vocabulari del diàleg:

• Adir-se amb, escaure a algú - pegar con, pegar a alguien, sentar bien
• Anar / caure a algú bé/malament,etc. - quedar, sentar, pegar
• Fer per - ir con alguien, pegar con alguien
• Tibar - apretar, tirar

• Emprovar - probar ropa
• Emprovador - probador
• Peça - prenda
• Penjador - percha

"Escueto" no vol dir "concís" o "sobri"

M'han dit i, de ben segur, us han dit manta vegada que l'adjectiu "escueto" en català es traduïa com a "concís" o "sobri", segons el context. I així ho especifica, efectivament, el portal lingüístic de la CCMA (esadir.cat).

L'impossible trencacolls és triar. "Escueto" comprèn aquests dos significats al mateix temps, i quan et veus forçat a escollir-ne un, renuncies, consegüentment, a l'altre. Però, i encara, no tan sols això:

"Un mensaje escueto" és "concís" (=breu), i també "sobri" (=sense adornaments superflus) però, a més a més, té la qualitat natural de "nu" o "despullat", "de cosa essencialment pura".  

Una cosa "escueta" és, per tant, més que breu i sòbria car és nua i simple per naturalesa. 

Tan pobreta és la nostra llengua oral que no podem expressar les tres idees amb una sola paraula?

Per sort, la resposta és negativa. Diccionaris bilingües a banda -que sí inclouen la paraula-, els nostres escriptors, la nostra tradició catalana, fa servir un mot que abraça el triple sentit de "escueto", val a dir: breu, sense adornaments, nu i natural. L'adjectiu en qüestió és "escarit/da". 

Per il·lustrar-ho, no em puc estar de citar un fragment deliciós de Josep Pla:

"Més aviat el gran descobriment que féu a Itàlia és el d'una figura contrària: una figura eixuta, positiva, racional, lògica, de vegades d'una lògica aristotèlica, d'un sentimentalisme extern escassíssim, d'una gran ironia dissimulada, d'una cortesia més aviat adusta, molt caut i prudent en la utilització de les paraules, d'un tacte perfecte, d'una llengua escarida, d'una superfície social llisa però freda, d'un domini visible, d'una petulància rarament subratllada -menys subratllada que la seriositat i sovint la gravetat." 

Josep Pla, Cartes d'Itàlia. Ed. Destino.

I dos exemples actuals:

"Aquella narració sòbria, gairebé escarida.."

 Jesús Moncada "Estremida memòria"

"Un text escarit que, a priori, encaixa amb les peticions del manifest però sobre el qual no hi ha concreció". 

Clara Blanchar, "El País". 

"El que més m’agrada fer és periodisme d’agència, on m’he sentit més còmode, més productiu, més realitzat, millor. No firmes, la informació és escarida, és la base del periodisme, la resta és secundari."

Ramon Barnils, entrevista de Jaume Vicens a dbalears.cat 

Hauríem d'exigir que l'ensenyament del català fos més bo i que els mitjans de comunicació fossin menys xarons i més didàctics (si cal). Així, no sentiríem la paraula "escuet(o)" perquè hom ja sabria emprar "escarit".

No fer servir "blasmar" és digne de blasme

Quants catalans saben que el castellà "vituperar" en català és "blasmar"? I quants d'aquests el fan servir quotidianament? Tots som culpables i mereixedors de blasme per l'abandó i l'empobriment de la nostra llengua, si no llegim i imitem els nostres bons models (com fan els periodistes i escriptors de les altres cultures veïnes). 

És cert que en una cultura individualista tendim a criticar subjectivament; el blasme, però, és un fenomen col·lectiu. Potser per això ens desagrada profundament.

L'esquifidesa de la llengua estàndard culta actual es pot revertir llegint els nostres escriptors, amb el benentès que la literatura catalana té la seva pròpia tradició, de la mateixa manera que qualsevol altra literatura europea.

Aquí teniu diversos exemples d'ús d'aquest verb al llarg de la història:

"Quin ànim de cavaller fou aquest, que més s'estimà morir que no viure envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers!" Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (S.XV)

"En realitat, no hi ha temps per a res: ni per elogiar seriosament res, ni per blasmar seriosament res" , Josep Pla, El quadern gris (S.XX)

"El 15-M ha acabat reduït al mateix parlamentarisme servil que denunciava, i les files de l’1 d’octubre legitimen el mateix autonomisme que van blasmar". Joan Burdeus, El Quadern del diari "El País" (2021).

I efectivament, és aquell verb que fem servir tantes vegades en anglès "to blame", perquè quan "blasmes" també "inculpes" algú.

En castellà es va morir (substituït per "vituperar"), sic transit gloria mundi.

"Calor"/ "escalfor"/"caliu" - castellà "calor"

Arriba Nadal i a moltes llars catalanes gaudirem del caliu de la família, de l'escalforeta de l'escudella i si tenim una xemeneia o una brasa posarem les mans per escalfar-les al caliu del foc. 

Diuen els lingüistes que cada vegada que mor una llengua, desapareix una determinada visió del món. Una manera particular de compartimentar o classificar la realitat en paraules.

Així doncs, si el català desaparegués, quan parléssim de" la calor", dues paraules pròpies de la llengua deixarien d'existir ("escalf(or)" i "caliu") i només ens quedaria "calor".

El català primfila quan es tracta de parlar de la temperatura alta. No només pel que fa a la calor intensa (calda, xafogor o xardor) o els fogots, la calorada i la sufocació sinó amb el terme neutre "calor" mateix.

Perquè la llengua catalana, efectivament, distingeix entre:

1. calor que desprèn un cos en combustió  - escalfor
2. calor que resta en un cos que ha cremat - caliu
3. calor ambiental - calor 
4. bons sentiments, afecte envers algú - caliu, escalf

Exemples: l'escalfor de la pell, de la sorra, d'un cos / el caliu d'una brasa, d'una xemeneia / la calor de l'estiu / el caliu o l'escalf dels amics.

Els homes decideixen per mitjà de mètodes sovint poc civilitzats que unes llengües siguin més útils que d'altres, però pel que fa a la riquesa no hi ha llengües que siguin millors que d'altres, perquè els éssers humans simplement classifiquem la realitat amb mots, i cada grup humà ho fa d'una manera diferent. 

Quan una llengua mor o s'empobreix es perd aquesta bellesa.

Metàfores taurines en català

Els toros estan tan arrelats en la cultura espanyola que s'han fixat en la llengua de Quevedo i també unes quantes en el català. Ara bé, no tantes!

Per exemple: donar una estocada, agafar el bou per les banyes, lidiar un toro (=torejar). 

Però n'hi ha d'altres que no funcionen, perquè no han estat lexicalitzades (no formen part, històricament, del català). Com ara:

"A toro pasado" - "a misses dites", "a pilota passada", "quan fou mort el combregaven".

"Arropar a alguien" (com fa un torero amb un company) -" fer costat, donar suport a algú".

"Echarle a uno el toro" - "cantar les veritats", "clavar un juli".

"Estar hecho un toro" - "ser fort com un roure".

"Hacer novillos" - "fer campana"

"Hacer un brindis al sol" - "fer per / de cara a la galeria".

"Lidiar con algo"- "bregar / lluitar amb alguna cosa".

"Pillarle a uno el toro" - "tirar-se-li el temps al damunt".

"Ser un toro corrido" - "ser un gat vell".

"Ver los toros desde la barrera" - "mirar-s'ho de lluny (estant)".

"Lidiar" és sinònim de "torejar" i no té l'ús històric que té aquest verb en castellà. 

Les corrides, altrament dites corregudes, tenien un bon arrelament a Catalunya en els temps dels nostres avis, però moltes expressions van quedar limitades a la llengua castellana i no van passar a les altres (entre elles el català).