En una entrada anterior, havíem parlat de la inexistència del verb "apretar" en el català estàndard. Es tracta d'un castellanisme que té la virtut d'eliminar moltíssimes altres formes: collar, estrènyer, pitjar, prémer, tibar.
- Aprieta el tornillo - colla el cargol
- El jefe aprieta mucho - el cap ens colla molt
- Aprieta el botón - prem/pitja el botó
- El cinturón me aprieta - el cinturó m'estreny
- Aprieta, venga - va, tiba
Com més "apretem" menys paraules fem servir en la nostra llengua.
Ultra aquestes accepcions, el verb "apretar" en castellà és sinònim de "arreciar", que equival al català "refermar" o "recruar". "Cuando la lluvia aprieta, arrecia" > "Quan referma/recrua la pluja". És un verb una mica especialitzat (com el castellà "arreciar").
En català col·loquial correcte no podem dir "el fred apreta", diguem simplement "fa molt de fred", "fa un fred que gela/pela/talla", "ens pelem de fred", etc. "El fred pot ser tan intens que és"coent", com diu Josep Pla a "El quadern gris".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada