Una de les maneres que té el català d'indicar que es tendeix a fer una cosa és afegir el sufix -dís a verbs d'accions. Observeu-ne la regularitat i la lògica:
Si acostumes a oblidar coses ets oblidadís. Si no pots oblidar i estàs trist ets enyoradís. Les plantes que s'enfilen, com l'heura, són plantes enfiladisses (castellà "plantas enredaderas"), les portes que corren i es descorren sobre un mecanisme són portes corredisses (castellà "puertas correderas"). Els diners que es fonen o desapareixen fàcilment es fan fonedissos. Si ets simpàtic tens un somriure encomanadís.
Els nens que són belluguets, que no paren mai quiets, són nens bellugadissos, quan una cosa es pot trencar fàcilment és fràgil o trencadissa i de la tècnica decorativa enginyada pel gran Gaudí se'n diu trencadís. Els ponts dels castells medievals i els seus homòlegs actuals, com que es lleven o alcen, es diuen ponts llevadissos.
Si t'ha agradat aquesta entrada, recomana-la als teus amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada