Feixuc té un feix de virtuts

Feixuc és una delícia: desenvolupat a partir de feix, vol dir "pesat, difícil i poc àgil".  El seu derivat, el verb "afeixugar", és un d'aquests verbs meravellosos que té equivalent en la llengua francesa ("alourdir") i la italiana ("appesantire") però no en la castellana on no trobem cap derivat de "pes" (hi tenim "oprimir", "agobiar" o "entorpecer"). 

El castellà va molt sovint a la seva respecte de les llengües germanes, car presenta les seves pròpies solucions lingüístiques. L'anglès, al seu torn, també usa "burden", que prové, justament, de "pes". 

Camàlics o bastaixos afeixugats

El català, podem afirmar, en aquest aspecte, que es conjumina amb les llengües veïnes del nord.

Afeixugar, doncs, significa "fer feixuc, pesat", "aclaparar" (sinònims: "entrebancar", "obstaculitzar", "engavanyar").

Exemples:

• "L'arada afeixuga el braç" - Portal sardanista.cat
• "L'enciclopèdica informació afeixuga el desenvolupament de l'obra"- Llegim ara.cat
• "La inversió estrangera cau el 10 % i afeixuga el sector del luxe" - titular de "El País"
• "La manca de treball afeixuga moltes famílies" - Bisbat de Solsona.

En aquest sentit, alguns prefereixen utilitzar el neologisme "llastar" (per influència del castellà), que té menys tradició. Res a dir-hi, com més serem més riurem, però procurem no deixar de banda el ventall de possibilitats que ens brinda la família de "feix".