Els grans "influencers" i l'art del manlleu

"Mercader" manlleu del català

Trobem "influencers" pertot arreu. És inevitable. A l'edat mitjana trobaves "mercaders" catalans pertot arreu. Era inevitable. Per això, el castellà va manllevar-nos la paraula "mercader" i encara la fa servir. En l'actualitat ja no hi ha "mercaders" sinó "homes de negocis", paraules que hem manllevat al castellà però que són una traducció de l'anglès "businessman" dels qui són els mercaders del moment, els estatunidencs. 

Les paraules canvien, les realitats socials de fons, potser, no tant. En l'art del comerç sempre hi ha dos actors: el comprador i el venedor. En el món de la banca trobem el prestador i el prestatari (també dit manllevador). Deixar diners és "prestar"-los i fer-se'ls prestar és "manllevar-los". 

Manllevar (per origen "llevar / prendre amb la mà") és doncs agafar el que és d'un altre, el que és impropi, i per tant pot resultar postís (paraula aquesta, posterior, del barroc).

"-Senyor, tot lo que diu la nòvia és manllevat, car les paraules que diu no ixen de l'ànima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen" - de Tirant

Quina meravella els clàssics valencians.

Donar / rebre, prestar / manllevar

Si no fem servir "manllevar" renunciem a un verb deliciós i privem el català d'un dels seus tresors estructurals. Perquè en això, el català fa com el francès, que també es val d'una parella:

"donner / emprunter"

I com diu la dita fent un joc de paraules:

Dissabte, Santa Creu; diumenge, a Igualada, i dilluns a Manlleu. 

Que vol dir: el dissabte reps les monedes (creu), el diumenge vas al mercat (el d'Igualada) i les gastes i el dilluns n'has de manllevar perquè ja no en tens. 

Com estava dient, anem als "influencers" doncs, i els manllevem el que fan i el que porten i practicant el manlleu enriquim les nostres existències, o no! Espero que aquesta entrada sigui ben manllevadissa!