Els filòlegs, a més a més, podem trobar-hi el plaer de consultar paraules i contextos, i d'aquesta manera comprovar, per exemple, si una paraula determinada s'hi feia servir. I moltíssimes sorpreses més.
Per exemple, al Tirant no hi apareix ni un sol cop la paraula feliç (només l'abstracte corresponent felicitat) en lloc seu es diu content. La paraula valent hi surt més de 100 cops, en canvi coratjós no hi surt ni un sol cop, però coratge hi surt gairebé 30 voltes. D'això els experts poden deduir que feliç té origen culte i que coratjós no és d'ús primari (surt a d'altres textos més antics).
No hi apareixen, és clar, queixar-se, preguntar, i una llarga renglera de mots que ens ha regalat posteriorment el castellà (regalar n'és un d'ells, ben útil per cert). "Per cert" ja volia dir "a propòsit" al Tirant, en canvi, i no és un calc del castellà.
Però el Tirant lo Blanc, amb el seu realisme, ens ofereix sobretot la familiaritat, la realitat de la vida humana, els petits plaers de la vida de l'època, que, de fet, continuen sent, en part, els nostres.
"Los metges se partiren. Com foren a la porta li digueren que no s'oblidàs los confits e aquells remullàs bé ab la malvasia, que gran bé li farien en lo ventrell. E l'emperadriu fon obedient, que una gran capsa se'n menjà: aprés los remullà molt bé. E manà que perfumassen molt bé lo llit, i en los llançols i en los coixins féu posar algàlia. Com açò fon fet, ella ben perfumada, manà a les sues donzelles que se n'anassen a dormir, e que tancassen la porta de la cambra sua."
D'aquestes 91 paraules només 9 difereixen de les que fem servir a l'actualitat formalment i, de ben segur, no cal anar al diccionari per entendre-les.
- partir-se - avui diríem anar-se'n o partir (sense "se")
- com - avui diríem quan
- ab - en català modern amb
- ventrell - estómac, ventre
- fon - fou, va ser
- aprés - català modern després
- llançol - variant de llençol
- açò - això (només per als principatins)
- sua - seva o seua (en català modern)
Capses, llençols, coixins, confits, llit, és un lèxic antropològicament tan català -on tots els que parlem aquesta llengua ens hi podem fàcilment retrobar-, que és una delícia poder-lo llegir on-line i constatar que la llengua ens parla directament.
També hi descobrim el costat fosc de la realitat humana, el racisme o guerra ideològica de religió davant l'expansionisme imperial turc:
"No pot ésser menys que jo no en mate algun d'aquests perros de moros".
Tirant, com podeu veure, ja utilitzava mots castellans per insultar un estranger, cosa que demostra que en això alguns tampoc no han canviat gaire.
Familiaritat, distanciament, feliç o penós retrobament en les paraules.
-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada