Feixuc té un feix de virtuts

Feixuc és una delícia: desenvolupat a partir de feix, vol dir "pesat, difícil i poc àgil".  El seu derivat, el verb "afeixugar", és un d'aquests verbs meravellosos que té equivalent en la llengua francesa ("alourdir") i la italiana ("appesantire") però no en la castellana on no trobem cap derivat de "pes" (hi tenim "oprimir", "agobiar" o "entorpecer"). 

El castellà va molt sovint a la seva respecte de les llengües germanes, car presenta les seves pròpies solucions lingüístiques. L'anglès, al seu torn, també usa "burden", que prové, justament, de "pes". 

Camàlics o bastaixos afeixugats

El català, podem afirmar, en aquest aspecte, que es conjumina amb les llengües veïnes del nord.

Afeixugar, doncs, significa "fer feixuc, pesat", "aclaparar" (sinònims: "entrebancar", "obstaculitzar", "engavanyar").

Exemples:

• "L'arada afeixuga el braç" - Portal sardanista.cat
• "L'enciclopèdica informació afeixuga el desenvolupament de l'obra"- Llegim ara.cat
• "La inversió estrangera cau el 10 % i afeixuga el sector del luxe" - titular de "El País"
• "La manca de treball afeixuga moltes famílies" - Bisbat de Solsona.

En aquest sentit, alguns prefereixen utilitzar el neologisme "llastar" (per influència del castellà), que té menys tradició. Res a dir-hi, com més serem més riurem, però procurem no deixar de banda el ventall de possibilitats que ens brinda la família de "feix".

Construccions amb "Fer" en català i altres verbs - molt important Y11-Y13

El català fa servir el verb "fer" quan el castellà utilitza "dar", "echar" o d'altres verbs:

Fixeu-vos-hi:

fer a la tele un programa - dar en la tele un programa

fer a mans - entregar (=lliurar)

fer angúnia - dar repelús 

fer avinent que - recordar (=recordar)

fer bo de + inf. - dar gusto

fer cap a - dirigirse a (=dirigir-se a)

fer classes - dar clases 

fer cosa - dar corte

fer costat a - apoyar, respaldar, arropar

fer curt - quedarse corto

fer el fet - servir, cumplir su cometido

fer el petarrell - hacer pucheros

fer el ronso - remolonear

fer endreça - ordenar, recoger

fer fàstic - dar asco

fer fora - echar 

fer goig - dar gusto

fer la gara-gara - hacer la pelota

fer l'efecte que - dar la impresión que

fer malbé - estropear (=espatllar)

fer mandra - dar pereza

fer net de - deshacerse de (=desfer-se de)

fer olor de - oler a

fer patxoca - tener buen tipo / causar sensación

fer pena - dar pena

fer por - dar miedo

fer pudor de - oler (mal) a

fer ràbia - dar rabia

fer servir - utilizar 

fer tard - llegar tarde

fer una abraçada - dar un abrazo

fer un banquet - dar un banquete

fer una estirada - dar un tirón

fer una festa - dar una fiesta

fer un crit - dar un grito

fer un forat - hacer mella

fer un pas - dar un paso

fer un passeig - dar un paseo

fer un pensament - tomar una decisión

fer un pet - tirarse un pedo

fer un petó - dar un beso

fer un salt - dar un salto

fer un sospir - dar un suspiro 

fer una volta - dar una vuelta (paseo)

fer vergonya - dar vergüenza

fer via - andar, darse prisa (=caminar, afanyar-se)

I amb "fer perdre" i "fer venir":

fer perdre la vida - quitar la vida

fer perdre la son - quitar el sueño

fer tenir (=causar) molèsties, problemes - dar molestias, problemas

fer venir arcades o basques - dar arcadas

fer venir gana - dar hambre

fer venir ganes - dar ganas 

fer venir mal de cap - dar dolor de cabeza

fer venir set - dar sed

fer venir son - dar sueño

fer-se enrere, al costat - echarse atrás, echarse a un lado

Però "donar" amb:

donar importància / llevar importància - dar / quitar importancia

donar la llauna - dar la lata

donar beneficis, fruits, profits - dar beneficios, frutos, provechos

donar pressa - dar prisa

donar una capa - dar una capa

donar un cop - dar un golpe

donar un cop de mà - echar una mano

donar un espant o ensurt - dar un susto

donar una notícia - dar una noticia

donar una puntada (de peu) - dar una patada

donar una ullada . echar un vistazo

donar una volta - dar una vuelta (=girar)

Del pont llevadís al trencadís de Gaudí

Una de les maneres que té el català d'indicar que es tendeix a fer una cosa és afegir el sufix -dís a verbs d'accions. Observeu-ne la regularitat i la lògica:

Si acostumes a oblidar coses ets oblidadís. Si no pots oblidar i estàs trist ets enyoradís. Les plantes que s'enfilen, com l'heura, són plantes enfiladisses (castellà "plantas enredaderas"), les portes que corren i es descorren sobre un mecanisme són portes corredisses (castellà "puertas correderas"). Els diners que es fonen o desapareixen fàcilment es fan fonedissos. Si ets simpàtic tens un somriure encomanadís. 

Els nens que són belluguets, que no paren mai quiets, són nens bellugadissos, quan una cosa es pot trencar fàcilment és fràgil o trencadissa i de la tècnica decorativa enginyada pel gran Gaudí se'n diu trencadís. Els ponts dels castells medievals i els seus homòlegs actuals, com que es lleven o alcen, es diuen ponts llevadissos. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, recomana-la als teus amics.

"Da igual" o més ben dit "no ve d'aquí"

 Avui he agafat el bus que porta els obrers com si fossin bens de Castelldefels a Barcelona. N'hi havia fins i tot un que entre rialles i comentaris mordaços feia bels. Érem una gentada i el conductor, amb les finestres tancades, anava deixant entrar els pàries de la nostra fantàstica societat a una festa on res no se celebra. M'he indignat molt, com solem fer al moment els que vivim millor.

  Després m'he adonat, gràcies a una veu serena i familiar, "que no venia d'aquí", "que tant se valia", "que no importava, vaja, perquè tothom ho ha vist mil vegades". Perquè els catalans, quan ens sentim defraudats i ens resignem, cosa que fem molt sovint, diem "(ja) no ve d'aquí". I el conegut adagi "qui dia passa..."

  Els anglesos, com saben els meus alumnes, diuen "nevermind" i els castellanoparlants "da igual". 

  I bé, cada llengua té la seva expressió per palesar la renúncia involuntària. Per això dol molt al català de mitjana edat sentir el jovent dir "da igual" perquè potser no ve d'aquí o potser sí que és important, perquè la llengua és un patrimoni que no s'hauria de malbaratar i hi ha massa hereus escampa i massa serveis públics que s'han convertit en impopulars.

"Acabar con", "dar con", "hacerse con" que no us facin perdre la son!

De la mateixa manera que en castellà no existeixen les expressions "plegar (del trabajo)", "decantarse por algo" o "tener por la mano", en català no s'han de fer servir les traduccions literals de "acabar con", "hacerse con" i "dar con" perquè no són pròpies.

En el cas d'"acabar amb" es pot fer un paral·lelisme amb una altra llengua romànica, el francès ("en finir avec"). S'hauria d'evitar, però, i utilitzar  "acabar", "posar fi a", "destruir", "derrocar", "matar", "eliminar" -segons el context.

"Tenemos que acabar con las desigualdades" - Hem d'acabar (o posar fi a) les desigualtats.
"Acabó con su enemigo" - Va matar/eliminar el seu enemic.
"Van a acabar con el gobierno" - Derrocaran/faran caure el govern.
"Acabé con mi novia" - Vaig trencar/rompre amb la meva xicota.


Els altres dos casos són calcs només del castellà (diríem que són idiotismes, molt antics, de la llengua espanyola).


"Dar con" és "trobar"

"Ha dado con la solución" - ha trobat la solució.

"Hacerse con" és "aconseguir" però també "obtenir","guanyar" i "apoderar-se" o "emparar-se de" -segons el context (la informació donada pel diccionari  castellà-català de l'Enciclopèdia Catalana no recull aquests altres verbs).

Exemples:

"Se ha hecho con el premio" - ha obtingut / guanyat el premi.
"La extrema derecha se ha hecho con Tiktok" - l'extrema dreta s'ha apoderat de Tiktok.

I "hacerse con dinero":

"Se ha hecho con un pastón" - s'ha fet una picossada.

Els grans "influencers" i l'art del manlleu

"Mercader" manlleu del català

Trobem "influencers" pertot arreu. És inevitable. A l'edat mitjana trobaves "mercaders" catalans pertot arreu. Era inevitable. Per això, el castellà va manllevar-nos la paraula "mercader" i encara la fa servir. En l'actualitat ja no hi ha "mercaders" sinó "homes de negocis", paraules que hem manllevat al castellà però que són una traducció de l'anglès "businessman" dels qui són els mercaders del moment, els estatunidencs. 

Les paraules canvien, les realitats socials de fons, potser, no tant. En l'art del comerç sempre hi ha dos actors: el comprador i el venedor. En el món de la banca trobem el prestador i el prestatari (també dit manllevador). Deixar diners és "prestar"-los i fer-se'ls prestar és "manllevar-los". 

Manllevar (per origen "llevar / prendre amb la mà") és doncs agafar el que és d'un altre, el que és impropi, i per tant pot resultar postís (paraula aquesta, posterior, del barroc).

"-Senyor, tot lo que diu la nòvia és manllevat, car les paraules que diu no ixen de l'ànima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen" - de Tirant

Quina meravella els clàssics valencians.

Donar / rebre, prestar / manllevar

Si no fem servir "manllevar" renunciem a un verb deliciós i privem el català d'un dels seus tresors estructurals. Perquè en això, el català fa com el francès, que també es val d'una parella:

"donner / emprunter"

I com diu la dita fent un joc de paraules:

Dissabte, Santa Creu; diumenge, a Igualada, i dilluns a Manlleu. 

Que vol dir: el dissabte reps les monedes (creu), el diumenge vas al mercat (el d'Igualada) i les gastes i el dilluns n'has de manllevar perquè ja no en tens. 

Com estava dient, anem als "influencers" doncs, i els manllevem el que fan i el que porten i practicant el manlleu enriquim les nostres existències, o no! Espero que aquesta entrada sigui ben manllevadissa!

"Punxar" no és "fracassar"

Només en el castellà de la Península 'pinchar' vol dir 'fer fiasco o figa o fracassar' o reformulat "fracàs, desastre, fallida". En català s'utilitza per imitació fàcil i irreflexiva.