Quan "El fred apreta" a Barcelona

En una entrada anterior, havíem parlat de la inexistència del verb "apretar" en el català estàndard. Es tracta d'un castellanisme que té la virtut d'eliminar moltíssimes altres formes: collar, estrènyer, pitjar, prémer, tibar. 

1. Aprieta el tornillo - colla el cargol
2. El jefe aprieta mucho - el cap ens colla molt
3. Aprieta el botón - prem/pitja el botó
4. El cinturón me aprieta - el cinturó m'estreny
5. Aprieta, venga - va, tiba

Com més "apretem" menys paraules fem servir en la nostra llengua.

Ultra aquestes accepcions, el verb "apretar" en castellà és sinònim de "arreciar", que equival al català "refermar" o "recruar". "Cuando la lluvia aprieta, arrecia" > "Quan referma/recrua la pluja". És un verb una mica especialitzat (com el castellà "arreciar").

En català col·loquial correcte no podem dir "el fred apreta", diguem simplement "fa molt de fred", "fa un fred que gela/pela/talla", "ens pelem de fred", etc. "El fred pot ser tan intens que és"coent", com diu Josep Pla a "El quadern gris".  

Empremta o petjada (castellà huella)

L'espanyol fa servir "huella" per indicar la marca física d'un peu al terra. El que en català s'anomena "petjada". Per exemple: "si camines sobre un terra mullat hi deixes petjades". Una "petjada" en plural és sinònim d'"exemple". "Seguir les petjades d'algú". 

Ara bé, les marques fetes amb els dits o la mà es diuen "ditades" o "empremtes": "l'assassí va deixar les seves empremtes a la pistola". I també es diu "empremta" la marca psicològica o emocional que deixem en un altra persona. "El seu mestratge va deixar una empremta inesborrable en els seus deixebles". 

L'empremta no és cap "petjada" (cosa brutal) llegeixo en un article de papereria:

"Ensenyar és deixar petjada al cor d'un alumne". Com a professor no trepitjo el cor dels meus alumnes, Si no, malament.

Embolicar-se i embolics

Tenir un embolic o embolicar-se amb algú, és més vell que l'anar a peu! El verb "liar" és una importació una mica trista i molt recent.

Ja al "Tirant lo Blanc" -el Quixot dels amants de la llengua catalana-, quan la Viuda Reposada -la dolenta de la història- vol dissuadir Tirant de continuar la seva història d'amor amb la princesa Carmesina, li diu que aquesta s'ha "embolicat" amb el Lauseta (un esclau negre). D'altra banda quan estan "embolicats" els personatges, aquesta expressió vol dir, com en el català actual, el mateix que el castellà "estar hecho un lío".

Castellà "alcanzar" English "reach, achieve"

 El castellà "alcanzar" es tradueix al català de diverses maneres, segons el significat. Si només fas servir "arribar a" i "aconseguir" però t'agradaria tenir un vocabulari més ric, pots continuar llegint aquesta entrada. El català estàndard de Fabra i dels nostres autors bons és molt més ric que el dels mitjans de comunicació actuals. En la nostra llengua germana castellana els locutors són també més generosos amb les paraules.

Si es tracta de coses materials, físiques, pots fer servir els verbs  "arribar a", "abastar" o "aconseguir"  "atènyer"  o "guanyar" i literari "pervenir" (arrive at, reach, get to)

• No arriba / no abasta a la paret / al sostre / al prestatge. 
• El porter no va arribar a tocar / no va abastar a la pilota.
• No abasta a entendre el problema (no aconsegueix o arriba a entendre).
• Va aconseguir el corredor que li anava davant (atrapar algú)
• Va atènyer el poble abans que la resta d'excursionistes (arribar a un lloc).
• Les naus van guanyar l'altra riba (arribar a un indret).
• Els emigrants van pervenir al país després de passar moltes tribulacions (arribar amb treball).

Si es tracta de coses immaterials, com la fama, l'èxit, etc. fem servir els verbs "assolir" i un pèl més literari el verb "atènyer" o simplement "aconseguir" o "guanyar" (achieve, reach)

• Va assolir  / va atènyer / va aconseguir molts èxits.
• Va assolir / va atènyer / va aconseguir els seus objectius.
• Va guanyar una fama ben merescuda.

"Alcançar" en català és arcaïsme o una variant antiga d'encalçar, verb que significa "perseguir" o "empaitar" algú: (chase)

• La mala sort l'encalçava.

El català té una llarga tradició literària i oral, pensa en català, no cal traduir i reduir, així, una llengua a la mínima expressió.

Català "tocar", castellà "dar"

 Hi ha alguns casos en què el català fa "tocar" i el castellà "dar":

• PILOTA: el jugador no va tocar la pilota > el jugador no le dio al balón (hit)
• RELLOTGE: han tocat les cinc > ha dado las cinco (strike)
• SOL: aquí no (hi) toca el sol > aquí no da el sol (be in the sunshine)
• TECLES: ja has tocat / picat / pitjat / premut la tecla > ya le has dado a la tecla (hit, press)

I "dale que te pego" > burxa que burxa

"A la quieta" = "silenciosament"

 Que l'anglès i el català tenen elements lèxics comuns és molt evident. Totes dues llengües, s'ha remarcat, sovint, presenten molts monosíl·labs, per l'eliminació de les vocals finals; i també paraules que, baldament hagin modificat el seu significat, encara comparteixen l'etimologia.

És el cas de l'adjectiu "quiet", que en català vol dir immòbil, com el castellà "quieto" però que encara conserva en la locució "a la quieta" el significat original que trobem en l'anglès "quiet" ("silent" o "silenciós").

Així, per exemple, podem llegir en"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda:

"Ho vaig fer ben bé perquè sí, i ell va saltar. Me'n vaig anar a la quieta i no ho vaig explicar a ningú".

És l'equivalent del castellà "quedamente".

"Per endavant, a la bestreta, anticipadament" = "beforehand, in advance"

Quan volem indicar en català que volem anticipar un agraïment o un pagament, ens valem de les expressions "per endavant" i "a la bestreta" (o "anticipadament").

Exemple:

"Hauríeu de reservar les habitacions per endavant"

"Your rooms should be booked beforehand"

Les expressions *"per anticipat" o *"per avançat" són calcs del castellà i no són correctes perquè no són tradicionals ni necessàries.

Una "bestreta" és un "anticipo" en castellà i un "advance" en anglès. En català també fem servir el mot "avançament".