"Empeñarse en que", "arriesgarse a que", "conformarse con que" com es diu en català?

 Hi ha una sèrie de verbs en castellà que posen una preposició entre el verb mateix i el complement que el segueix. Són verbs com "empeñarse en", "arriesgarse a", "conformarse con", "basarse en", etc.

El català normatiu no accepta que es col·loquin davant de "que" les preposicions "a" i "de".

Per tant, les construccions:

*"entossudir-se a que" o "entossudir-se a què" són del tot incorrectes 

i  "entossudir-se a fer" / "entossudir-se que" són les correctes

Exemples: 

"Se empeña en que va a hacer el examen, sí o sí" > 

• S'entossudeix a fer l'examen tant sí com no.
• S'entossudeix que farà l'examen tant sí com no.

"Se arriesga a que le quiten el carné, si sigue conduciendo así">

• S'arrisca a perdre el carnet, si continua conduint així.

"Me conformo con que pase el examen">

• Em conformo que passi l'examen.

En català el verb és "conformar-se a".

"Se basa en que los niños deben obedecer..."

• Es basa en el fet que els nens han d'obeir 
• Es basa que els nens han d'obeir

"A la luz de" i com es tradueix al català

Una de les maneres com una llengua desapareix és quan s'acaba diluint en una altra perquè els parlants han amollat el timó de la nau i l'han cedit a un altre patró. I aquest nou patró diu les coses altrament.

En català, per exemple, la locució tradicional, equivalent a la castellana "a la luz de", és "a la claror de". Per exemple:

Vaig llegir el llibre a la claror de l'espelma - "Leí el libro a la luz de la vela".

A la claror dels fanals vam caminar tota la nit - "Anduvimos toda la noche a la luz de las farolas".

A la claror de la lluna

Ara bé, també existeix un ús figurat d'aquesta expressió (quan és sinònima de "tenint en compte"), llavors, en català fem servir la locució "en vista de", "davant de".

En vista dels resultats, hauríem de canviar d'estratègia - "A la luz de los resultados, tendríamos que cambiar de estrategia".

En vista de la teva apatia, millor que pleguem - "En vista de tu apatía, mejor que lo dejemos".

Vocabulari del text:

Amollar - soltar

Altrament - de otra manera

*A la llum de -  és una forma impròpia en català, no registrada en els diccionaris normatius. Apareix als descriptius. És millor, doncs, d'usar les formes tradicionals descrites en aquesta entrada. 

Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

Com deixar de ser un esquenadret

 Com deixar de ser un esquenadret

Si ets una d'aquelles persones a qui agrada de viure amb l'esquena dreta i escarxofar-se al sofà moltes hores el dia, aquest text et pot resultar de molta utilitat, et pot fer, diguem-ho així molt de servei. 

Quantes vegades has fingit una lesió per no haver de fer una activitat amb els teus amics? Quants cops has notat que només de fer unes quantes passes ja havies perdut l'alè i no tenies esma per anar més enllà? I quantes becainetes fas el dia? No t'ho prenguis malament, no deu ser doncs que ets més gandul que el jeure?

Pots canviar, no és impossible, comença a poc a poc, com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica". Camina més, tant com puguis! I no rondinis si al principi et fatigues. El cervell no es reprograma en un dia. Queda amb un amic per fer una volta i enraonar, ja veuràs com el temps passa volant en companyia d'una altra persona. En comptes d'agafar l'ascensor, puja les escales. Acabaràs comptant els graons i posant-te reptes (demà, baixaré les escombraries en dues tongades?). Si sempre has pensat que fer la neteja i endreça del pis era una tortura, anaves molt errat, és una oportunitat perfecta per posar el cos en forma i deixar de ser negligent i sapastre. A partir d'ara, res de telefonar al supermercat per fer una comanda, t'hi plantes tu mateix i, en acabat, carregues les bosses cap a casa. El cotxe l'agafaràs només per anar a la muntanya a fer excursions. A la feina hi aniràs amb bicicleta (combinada amb el transport públic). Si no vas a ballar a un club un cop la setmana, ballaràs sol a la cuina mentre prepares el wok de verdures i tofu. Cada vegada que t'asseguis en una cadira, posaràs una alarma al mòbil de trenta minuts. No pots restar assegut més de mitja hora! I quan després d'una llarga jornada tornis a casa cansat i t'asseguis, fes un massatge a la parella i si no tens parella a la planta del teu peu!

Si fas tot això, i, a més a més, vas diverses vegades la setmana al gimnàs, ja veuràs com desitjaràs ben aviat que la teva vida faci un tomb, perquè la vida a la ciutat se't farà insuportable, l'explorador nòmada que era dins teu finalment s'haurà manifestat (adéu siau droperia, visca la llibertat!).

Vocabulari del text:

• Esquenadret - holgazán
• Viure amb l'esquena dreta - vivir sin dar golpe
• Escarxofar-se - arrellanarse, repanchigarse
• Fer servei - servir
• Perdre l'alè - quedarse sin aliento
• Tenir esma - tener ánimos 
• Becaineta - cabezadita
• Ser més gandul que el jeure - ser una manta zamorana
• De mica en mica s'omple la pica - gota a gota se llena la bota
• Tongada - serie
• Fer endreça - ordenar (un piso)
• Sapastre - descuidado, chapucero, lelo
• Droperia - holgazanería
• Fer un tomb - dar un vuelco

El Barça i la vida

 -Jo ja tinc coll avall que el Barça masculí de futbol aquesta temporada en veurà de totes.

-Segurament, la veritat és que no es pot resoldre una situació tan complicada com l'actual en un tres i no res.

-I no es pot arreglar sols amb fitxatges i a cop de talonari.  Cal crear una estructura nova que funcioni i que tingui molta ambició, que vagi a totes!

-I tant, i ja que qui no té tall rosega els ossos, doncs podríem parlar, no sé, potser dels campionats de petanca, ara mateix...

-Au va! Poca conya, el meu sogre va de mal borràs des que el Barça masculí no toca pilota. Amb prou feines si surt de casa i està molt moix. De debò! Hi ha gent que s'agafa la crisi del Barça molt a la valenta.

-I a d'altres, en canvi, totes els ponen. A mi l'esport m'agrada practicar-lo. No em deleixo per cap color, per'xò!

-"Deleixes"! Marc, ets tot un poeta!

Vocabulari del diàleg:

• Tenir coll avall - dar por seguro
• Veure'n de totes - pasarlas canutas
• En un tres i no res - en un periquete
• Anar a totes - ir a por todas
• Qui no té tall rosega els ossos - a falta de pan buenas son tortas 
• Au va! - venga, hombre
• Poca conya - poca broma
• Anar de mal borràs - ir de capa caída
• No tocar pilota - no dar pie con bola
• Moix - mustio, alicaído
• Agafar-se a la valenta - tomarse a pecho
• A algú pondre-li totes - alguien nacer con estrella
• Delir-se per - sufrir, morir por
• Per'xò (per això) = però - sin embargo

Les olors

Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).

Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.

Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.

En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers. 

Per exemple:

• L'aire fa olor de rosa.
• El nen flaira la sopa.
• El gos ensuma la femta.
• El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.

Vocabulari del text:

• Flaire - olor
• Olor - olor 
• Sentor - olor
• Pudor - mal olor, peste
• Fortor - hedor
• Ferum - hedor, tufo (animal)
• Bravada - tufo
• Estantís - pasado 
• Saó - sazón 
• Enlairar - elevar 
• Fer olor de - oler a
• Fer pudor de - oler (mal) a 
• Olorar - oler algo
• Ensumar - oler, olfatear algo
• Flairar - oler algo
• Femta - excremento

La ciutat està plena de galifardeus

 La ciutat està plena de galifardeus 

- fragments de literatura poc civil, dedicats als que tradueixen diàlegs de sèries i pel·lícules actuals.

-La meva àvia sempre es queixa de la ciutat. L'altre dia va veure com un pispa li arrencava a una dona gran una bossa de mà i quan el seu home se li va encarar, el lladre se li va arrapar, li va agafar el bastó, l'hi va prendre i va començar a pegar-l'hi. Com que no hi havia cap d'estació o cap empleat de l'empresa, van haver d'esbroncar l'estirabosses fins que el milhomes va sortir corrents.

-I què va passar després?

-L'home vell jeia al terra gemegant fins que va venir l'ambulància i se'ls va emportar, perquè la seva senyora es va desmaiar i sort que tenien un desfibril·lador a l'estació.

-Collons, el meu avi, un dia, també em va explicar que havia vist un paio assegut a un banc del parc que s'estava fotent una ratlla pel nas. I se li va acostar i li va dir: "però vostè què fa aquí, trinxeraire? I l'home, li va respondre: "¿què vol dir "trinxeraire"?, au vell, fot el camp i deixa'm en pau, subnormal!

-I què va passar?

-El meu avi li va clavar una bastonada al cap i el va deixar estabornit. No està per orgues...

-Hòstia, o ton avi els té molt ben posats, o és un pastifa.  Mira que el meu pare és molt trempat i que, tot educat com és, no li agrada que cap colló es foti d'ell a la cara i que també s'ha vist obligat a fer-li la cara nova a algun imbècil, però el teu avi és com no n'hi ha gaires.

Vocabulari del diàleg:

• Galifardeu - granuja 
• Pispa - chorizo 
• Bossa de mà - bolso 
• Arrapar-se - agarrarse
• Prendre - quitar
• Esbroncar - abuchear
• Jeure - estar tumbado
• Gemegar - gimotear
• Sort que - menos mal que
• Collons - joder
• Paio - tío 
• Trinxeraire - golfo 
• Estabornir - dejar inconsciente
• No estar per orgues - no estar para monsergas
• Pastifa - trolero 
• Trempat - enrollado, simpático
• Colló - gilipollas
• Fotre's de - cachondearse de, quedarse con
• Fer la cara nova - romper la cara
• Com no n'hi ha gaires - de los que no hay