dijous, 24 de setembre del 2020

"Da igual" o més ben dit "no ve d'aquí"

 Avui he agafat el bus que porta els obrers com si fossin bens de Castelldefels a Barcelona. N'hi havia fins i tot un que entre rialles i comentaris mordaços feia bels. Érem una gentada i el conductor, amb les finestres tancades, anava deixant entrar els pàries de la nostra fantàstica societat a una festa on res no se celebra. M'he indignat molt, com solem fer al moment els que vivim millor.

  Després m'he adonat, gràcies a una veu serena i familiar, "que no venia d'aquí", "que tant se valia", "que no importava, vaja, perquè tothom ho ha vist mil vegades". Perquè els catalans, quan ens sentim defraudats i ens resignem, cosa que fem molt sovint, diem "(ja) no ve d'aquí". I el conegut adagi "qui dia passa..."

  Els anglesos, com saben els meus alumnes, diuen "nevermind" i els castellanoparlants "da igual". 

  I bé, cada llengua té la seva expressió per palesar la renúncia involuntària. Per això dol molt al català de mitjana edat sentir el jovent dir "da igual" perquè potser no ve d'aquí o potser sí que és important, perquè la llengua és un patrimoni que no s'hauria de malbaratar i hi ha massa hereus escampa i massa serveis públics que s'han convertit en impopulars.


dilluns, 29 de juny del 2020

"Acabar con", "dar con", "hacerse con" que no us facin perdre la son!

De la mateixa manera que en castellà no existeixen les expressions "plegar (del trabajo)", "decantarse por algo" o "tener por la mano", en català no s'han de fer servir les traduccions literals de "acabar con", "hacerse con" i "dar con" perquè no són pròpies.

En el cas d'"acabar amb" es pot fer un paral·lelisme amb una altra llengua romànica, el francès ("en finir avec"). S'hauria d'evitar, però, i utilitzar  "acabar", "posar fi a", "destruir", "derrocar", "matar", "eliminar" -segons el context.



"Tenemos que acabar con las desigualdades" - Hem d'acabar (o posar fi a) les desigualtats.
"Acabó con su enemigo" - Va matar/eliminar el seu enemic.
"Van a acabar con el gobierno" - Derrocaran/faran caure el govern.
"Acabé con mi novia" - Vaig trencar/rompre amb la meva xicota.


Els altres dos casos són calcs només del castellà (diríem que són idiotismes, molt antics, de la llengua espanyola).


"Dar con" és "trobar"

"Ha dado con la solución" - ha trobat la solució.

"Hacerse con" és "aconseguir" però també "obtenir","guanyar" i "apoderar-se" o "emparar-se de" -segons el context (la informació donada pel diccionari  castellà-català de l'Enciclopèdia Catalana no recull aquests altres verbs).

Exemples:

"Se ha hecho con el premio" - ha obtingut / guanyat el premi.
"La extrema derecha se ha hecho con Tiktok" - l'extrema dreta s'ha apoderat de Tiktok.

I "hacerse con dinero":

"Se ha hecho con un pastón" - s'ha fet una picossada.

diumenge, 28 de juny del 2020

Els grans "influencers" i l'art del manlleu

EL MERCADER DE VENECIA - Títulos Prácticos
"Mercader" manlleu del català
Trobem "influencers" pertot arreu. És inevitable. A l'edat mitjana trobaves "mercaders" catalans pertot arreu. Era inevitable. Per això, el castellà va manllevar-nos la paraula "mercader" i encara la fa servir. En l'actualitat ja no hi ha "mercaders" sinó "homes de negocis", paraules que hem manllevat al castellà però que són una traducció de l'anglès "businessman" dels qui són els mercaders del moment, els estatunidencs. 

Les paraules canvien, les realitats socials de fons, potser, no tant. En l'art del comerç sempre hi ha dos actors: el comprador i el venedor. En el món de la banca trobem el prestador i el prestatari (també dit manllevador). Deixar diners és "prestar"-los i fer-se'ls prestar és "manllevar-los". 

Manllevar (per origen "llevar / prendre amb la mà") és doncs agafar el que és d'un altre, el que és impropi, i per tant pot resultar postís (paraula aquesta, posterior, del barroc).

"-Senyor, tot lo que diu la nòvia és manllevat, car les paraules que diu no ixen de l'ànima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen" - de Tirant

Quina meravella els clàssics valencians.

Donar / rebre, prestar / manllevar

Si no fem servir "manllevar" renunciem a un verb deliciós i privem el català d'un dels seus tresors estructurals. Perquè en això, el català fa com el francès, que també es val d'una parella:

"donner / emprunter"

I com diu la dita fent un joc de paraules:

Dissabte, Santa Creu; diumenge, a Igualada, i dilluns a Manlleu. 

Que vol dir: el dissabte reps les monedes (creu), el diumenge vas al mercat (el d'Igualada) i les gastes i el dilluns n'has de manllevar perquè ja no en tens. 

Com estava dient, anem als "influencers" doncs, i els manllevem el que fan i el que porten i practicant el manlleu enriquim les nostres existències, o no! Espero que aquesta entrada sigui ben manllevadissa!


dissabte, 27 de juny del 2020

"Punxar" no és "fracassar"

Només en el castellà de la Península 'pinchar' vol dir 'fer fiasco o figa o fracassar' o reformulat "fracàs, desastre, fallida". En català s'utilitza per imitació fàcil i irreflexiva.

"Esmerçar-se" està ben format en català

El verb "esmerçar-se", encara que no estigui registrat com a correcte al diccionari, és un verb que està format a partir del català i per analogia interna.

No té res a veure amb "esmerar" que vol dir primerament "limpiar" i que no s'utilitza gaire en la forma transitiva (només en la forma reflexiva amb el significat de "esforçar-se").

No és el cas amb "esmerçar", que s'empra en sintagmes com "diners", "temps", "esforç".

Trobem un cas paral·lel en el francès "investir" i "s'investir":

Investir de l'argent, du temps, des efforts - invertir / esmerçar diners, temps, esforços
S'investir à faire quelque chose - esmerçar-se a fer alguna cosa (és a dir, "esmerçar esforços a")

Podem no acceptar la construcció perquè no ens agrada personalment (malgrat el paral·lelisme amb el francès), com a usuaris de la llengua som lliures, però no pas perquè sigui castellana, o perquè no estigui ben formada en català.

Es tractaria d'un gal·licisme, en tot cas, si no acceptem l'analogia interna. Tot i que aquesta és totalment plausible perquè en trobem d'altres a la llengua:

Dedicar esforços, diners, temps.
Dedicar-se a fer alguna cosa.

O sense anar més lluny: aplicar-se

L'anàlisi gramatical ha de tenir en compte tots els factors però sobretot la lingüística interna (de la mateixa llengua)  i en segon lloc la de totes les llengües veïnes. Que s'assembli al castellà "esmerar" és secundari tenint en compte tot els fets que acabo d'assenyalar.

És correcte doncs i no podem barrar-li el pas si els escriptors l'utilitzen amb normalitat.


divendres, 26 de juny del 2020

Les paraules clàssiques i el català dels mitjans de comunicació

Totes les llengües tenen paraules que, baldament no formin part de la llengua col·loquial, els parlants poden apreciar, perquè presenten un toc d'antigor i són sòlides com el marbre. Provenen de la tradició literària pròpia. No són col·loquials, però són compartides per la comunitat de parlants.

En castellà, per exemple, els parlants disposen de "cuitas", que es pot traduir al català com a "treballs o penes". "Treballs d'amor perdut" de Shakespeare o "por doquier". Són paraules literàries, ben conegudes per una gran majoria de parlants pertanyents a una tradició forta.

En català la tradició pròpia existeix i es pot resseguir d'ençà del S.XIII fins a l'actualitat. Ara bé, el moment de màxima consciència lingüística i de desenvolupament del català modern es va escaure en els anys 20 i 30 del segle passat. Sota el guiatge (no diré "de la mà" per respecte envers ells) de Pompeu Fabra, Josep Carner, Carles Riba, etc.

L'Odissea de Carles Riba, estranya i propera per a tothom?


El franquisme va suposar un tall. La tradició, en certa manera, es va estroncar perquè si no s'ensenyava la llengua literària a l'escola,  tampoc no podia ser entesa i assimilada per la major part de la població.

Tanmateix, la democràcia tampoc no va comportar la integració i la lectura contextualitzada de Carles Riba, Josep Carner, Marià Manent, Josep Pla i de tots els clàssics recents (inclosa Mercè Rodoreda, que, tal vegada, ha estat més ben llegida) a l'escola i, sobretot, de l'anàlisi de textos en prosa adreçats a la creació d'un estàndard oral culte i europeu (prosa ben articulada, clara i precisa).

La d'aquests escriptors era una llengua ben diferent de l'aiguabarreig que podem observar en els mitjans de comunicació catalans actuals, centrats en la mediocritat d'una llengua oral engavanyada pel castellà (sense estil, sense models forts, sense pena ni glòria, de qui dia empassa any empeny i "fins a la propera", com acabo de sentir).

La majoria dels nostres periodistes no creen ni imiten models propis, es passen el dia traduint i substituint castellanismes, no llegeixen i anoten els nostres clàssics, ni antic ni moderns, que són els únics que els podrien alliberar d'aquest estat lingüístic migrat i fer que se sentissin, potser, més satisfets al final del dia.

Efectivament, aquella gent de la República -fossin de dretes o d'esquerres, poc ens importa- van fer un tou de feina per a nosaltres, eren, certament, gent d'una altra estofa. Pensaven en català, la majoria d'ells no en vivien però eren europeus fins al moll de l'os, aspiraven a la universalitat en català, no pas a una llengua barroquitzant, castellanitzada, dialectalitzada i empobrida.

Llegiu els clàssics, encara hi som a temps.

Els briefings haurien de ser breus

L'anglès i el català comparteixen moltes similituds (paraules iguals que volen dir el mateix, o paraules iguals que volen dir coses diferents -"false friends").

Aquest fenomen és degut al fet que l'anglès va sofrir una enorme influència del francès a l'edat mitjana. Els normans de Guillem el Conqueridor, quan van envair les Illes Britàniques, van fer del francès la llengua oficial d'Anglaterra. I ho va ser durant 500 llargs anys.

La llengua francesa, per tant, ha deixat una empremta indeleble en l'anglès. Semblantment, el castellà ha deixat una marca -però menor- en el lèxic català. Així doncs, tant en l'anglès com en el català tenim doblets (paraules originals i manlleus del francès o del castellà respectivament).

Dos exemples significatius:

L'anglès tenia "seek" - cercar - va incorporar  "search" and "research"
El català tenia "cercar" - va incorporar  "buscar".

L'anglès tenia "rue" - sentir recança - va incorporar "regret".
El català tenia "recar, saber greu" - va incorporar "sentir-ho".

Arran de la invasió els noms de persona van passar a ser d'origen francès: com Robert.


A més a més, l'anglès va manllevar moltíssimes paraules del francès que són primordials en la nostra llengua, germana del francès. Però, això sí, l'anglès en alguns casos va canviar-ne el significat.

Aquí en teniu una petita mostra:
  • acabar / achieve - atènyer, assolir
  • agradar / agree - acordar, acceptar
  • breu / briefing - reunió informativa
  • cap / chief 
  • carregar / carry - portar
  • clam / claim - queixa, clam
  • clos (tancat) / close 
  • comptar / count 
  • cridar / cry - plorar
  • degut al fet / due to the fact
  • deute / debt 
  • deslliurar, llevar* / deliver - complir, parir, etc.
  • eixida / issue - publicar
  • esma / aim - objectiu
  • finir / finish 
  • garjola / jail - presó
  • greu / grieve - dol
  • guaitar / wait - esperar
  • jornada / journey - viatge
  • llarg / large - gran
  • posar / pose 
  • recordar / record -enregistrar
  • saber / savvy 
  • tallar / tally - comptar
  • tallar curt / curtail - abreujar
  • test -vas de terrissa- / test - examinar
  • triar / try - intentar, jutjar
  • vàlua / value
*De llevar prové llevador/a, persona que assisteix en un part (anglès delivery).

Així mateix, és molt curiós que els títols de lideratge solen venir d'altres llengües: "cabdill" del castellà "caudillo", "jefe" o "chief" del francès "chef". I que tots els termes culinaris que provenen del francès en anglès són iguals en català:

beef - bou 
mutton - moltó 
pork - porc
poultry - pollastrer, aviram
veal - vedella 

-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-



El "rellenar" del castellà en català

En català fem servir diversos verbs per al castellà "rellenar".  Segons la paraula que acompanya el verb, diem "omplir",...