Les olors

Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).

Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.

Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.

En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers. 

Per exemple:

• L'aire fa olor de rosa.
• El nen flaira la sopa.
• El gos ensuma la femta.
• El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.

Vocabulari del text:

• Flaire - olor
• Olor - olor 
• Sentor - olor
• Pudor - mal olor, peste
• Fortor - hedor
• Ferum - hedor, tufo (animal)
• Bravada - tufo
• Estantís - pasado 
• Saó - sazón 
• Enlairar - elevar 
• Fer olor de - oler a
• Fer pudor de - oler (mal) a 
• Olorar - oler algo
• Ensumar - oler, olfatear algo
• Flairar - oler algo
• Femta - excremento

La ciutat està plena de galifardeus

 La ciutat està plena de galifardeus 

- fragments de literatura poc civil, dedicats als que tradueixen diàlegs de sèries i pel·lícules actuals.

-La meva àvia sempre es queixa de la ciutat. L'altre dia va veure com un pispa li arrencava a una dona gran una bossa de mà i quan el seu home se li va encarar, el lladre se li va arrapar, li va agafar el bastó, l'hi va prendre i va començar a pegar-l'hi. Com que no hi havia cap d'estació o cap empleat de l'empresa, van haver d'esbroncar l'estirabosses fins que el milhomes va sortir corrents.

-I què va passar després?

-L'home vell jeia al terra gemegant fins que va venir l'ambulància i se'ls va emportar, perquè la seva senyora es va desmaiar i sort que tenien un desfibril·lador a l'estació.

-Collons, el meu avi, un dia, també em va explicar que havia vist un paio assegut a un banc del parc que s'estava fotent una ratlla pel nas. I se li va acostar i li va dir: "però vostè què fa aquí, trinxeraire? I l'home, li va respondre: "¿què vol dir "trinxeraire"?, au vell, fot el camp i deixa'm en pau, subnormal!

-I què va passar?

-El meu avi li va clavar una bastonada al cap i el va deixar estabornit. No està per orgues...

-Hòstia, o ton avi els té molt ben posats, o és un pastifa.  Mira que el meu pare és molt trempat i que, tot educat com és, no li agrada que cap colló es foti d'ell a la cara i que també s'ha vist obligat a fer-li la cara nova a algun imbècil, però el teu avi és com no n'hi ha gaires.

Vocabulari del diàleg:

• Galifardeu - granuja 
• Pispa - chorizo 
• Bossa de mà - bolso 
• Arrapar-se - agarrarse
• Prendre - quitar
• Esbroncar - abuchear
• Jeure - estar tumbado
• Gemegar - gimotear
• Sort que - menos mal que
• Collons - joder
• Paio - tío 
• Trinxeraire - golfo 
• Estabornir - dejar inconsciente
• No estar per orgues - no estar para monsergas
• Pastifa - trolero 
• Trempat - enrollado, simpático
• Colló - gilipollas
• Fotre's de - cachondearse de, quedarse con
• Fer la cara nova - romper la cara
• Com no n'hi ha gaires - de los que no hay

La doble vida dels espies

 La doble vida dels espies

Avesats a les aventures fascinants dels espies del cinema i televisius, no som, de vegades, conscients que la vida de la gran majoria d'espies no és així, ni de bon tros. Un espia és un ésser que només aspira a la normalitat, a no aixecar sospites, a assimilar-se totalment a la societat que l'acull, a ser un més de la massa o del grup en què s'ha integrat. La funció primària d'un espia és la d'aconseguir informació. O bé se la procura directament, a través de converses, o bé l'obté indirectament i il·legal per mitjà d'aparells o dispositius electrònics (micròfons, càmeres ocults, xips). Els espies han de tenir una memòria excel·lent i uns nervis d'acer. 

Normalment, els aspirants a aquesta professió són estudiants de carreres tècniques i molt teòriques (físics, matemàtics) perquè es requereix una gran intel·ligència i capacitat d'interpretar i retenir dades, però al mateix temps han de tenir coneixements de lingüística, perquè en el moment d'incorporar-se a la seva destinació, és necessari un coneixement de la llengua de l'indret semblant al d'un parlant nadiu del mateix país. A més, el coneixement d'altres llengües els fa més aptes per a la comprensió dels entorns on camparan.

Totes les morts i assassinats que veiem a les sèries i pel·lícules d'espies són l'excepció a la regla. Es produeixen quan la manera normal de procedir d'un espia s'ha romput: quan s'ha escaigut una deserció a l'enemic i una venjança per part del país per al qual l'espia treballava originalment, per exemple.

Cal assenyalar que hi ha dos tipus d'espies: els diplomàtics i els "civils". D'una banda, els diplomàtics són els que treballen en organismes governatius o lligats amb el govern. Són els que mantenen relacions amb els seus homòlegs en el país. Tenen a l'abast els recursos econòmics del seu país i poden temptar altres diplomàtics i seduir-los per aconseguir informació valuosa o contractes substanciosos. Freqüenten les classes altes, que són les que posseeixen les informacions de més interès per als governs. De l'altra, el segon gran grup és el dels "civils", treballadors normals que es mouen en el si d'empreses i de la societat civil i són molt aptes per a un coneixement cabal de la realitat del país sobre el terreny.

La vida de la majoria dels espies és doble perquè les seves famílies i cercle íntim ignoren les seves activitats reals. Quan es retiren i es descobreix el pastís, molt sovint aquells no poden pair la situació, car a ningú li plau la idea d'haver dut una vida marcada per la impostura. 

Vocabulari del text:

• Avesar - acostumbrar
• Ni de bon tros - ni mucho menos
• Procurar-se - procurarse, hacerse con
• Indirectament i il·legal - indirecta e ilegalmente
• Indret - sitio
• Campar - viure
• Escaure's - ocurrir
• A l'abast - a su alcance
• En el si de - en el seno de
• Pair - digerir
• Car - pues 
• Plaure - agradar, gustar

A la gasolinera nova

 -L'altre dia vaig anar a la gasolinera nova que han obert al polígon. Com que era l'hora de dinar, vaig entrar a la cafeteria i em vaig cruspir un menú que déu-n'hi-do. Trobo que és bo que en un lloc com aquell es pugui menjar tan bé! Fins i tot el cafè era deliciós, res a veure amb aquells beuratges que fas anar coll avall, normalment fora de casa, recremats. 

-Què et va semblar el servei?

-Tot automatitzat. Vas al caixer automàtic, fas el pagament i tu mateix et serveixes.

-Quan vaig a fer gasolina m'agrada que hi hagi un empleat a l'assortidor. Soc molt tradicional.

-I el millor és el preu, la benzina surt més barata que a d'altres benzineres. I, després d'omplir el dipòsit, vaig aprofitar l'autorentatge i vaig netejar el cotxe. Que no m'haguessin escrit un "llord", "brut" o un altre penjament qualsevol, va ser un miracle. 

-És relaxant, oi? Llavors l'endemà es posa a ploure i tururut.

-Sí, sempre passa el mateix, tens raó! Et recomano també fer-te la targeta de client, perquè et dona alguns avantatges com ara ofertes, rebaixes, sortejos, etc.

-Me la faré i aniré a tastar el menú de què m'has parlat. 

-Ah, i quan ja havia engegat el motor per tocar el dos, sento que algú toca la botzina darrere meu. Saps qui era?

Vocabulari del diàleg:

• Cruspir - comer, zamparse
• Que déu-n'hi-do - que no estaba nada mal
• Trobo que - creo que
• Beuratge - brebaje
• Fer anar coll avall - echarse entre pecho y espalda, tragar
• Fer gasolina - repostar
• Assortidor - surtidor
• Llord - sucio
• Penjament - insulto
• Oi - ¿verdad?
• L'endemà - el día siguiente
• I tururut - y adiós / sanseacabó
• Tastar - probar (comida y bebida)
• Engegar - poner en marcha
• Tocar el dos - largarse
• Botzina - pito, bocina

Les enrabiades dels infants

Les enrabiades dels infants

Els que tenen canalla saben que no és fàcil de pujar un infant. Un dels moments crítics en la seva educació són les enrabiades. Els experts les defineixen  com a rampells emocionals o cops de geni que afecten momentàniament el comportament d'un infant. Encara que un infant no sigui rebec en particular i no s'emmurriï o tingui tirada als accessos d'ira o empipaments sobtats, passarà per períodes de frustació i insatisfacció emocional. 

Les enrabiades o rebequeries es manifesten en la forma de diverses reaccions a un determinat estímul. Els infants acostumen a plorar o somicar, a cridar, a donar puntades o a espeternegar, picar, tustar o pegar. Les enrabiades tenen el seu punt culminant del primer al tercer any d'edat i formen part del desenvolupament normal de totes les criatures.  La resolució efectiva d'aquests episodis contribuirà a refermar l'aferrament de l'infant als seus progenitors. A mesura que l'infant desenvolupa la facultat del llenguatge i que és capaç d'expressar la seva voluntat, les enrabiades van disminuint.

El progenitor o cuidador ha d'aprendre a gestionar les enrabiades i apaivagar l'infant de manera que no es doni lloc a una lluita de poder. Si es tracta d'una necessitat física, set, son o gana, es pot preveure i prevenir. Si es tracta de rebequeries lligades al desenvolupament psicològic, el progenitor podrà redirigir el desig de l'infant cap a una altre objecte d'interès, i si la inclinació pot ser perillosa o perjudicial per a l'infant, impedir que aquesta es realitzi bo i adoptant un posat ferm i una actitud amorosa i comprensiva.

Vocabulari del text:

• Canalla - niños y niñas
• Pujar - criar, educar
• Infant - niño o niña
• Enrabiada - enfado, rabieta
• Rampell - arrebato 
• Cop de geni - pronto 
• Rebec - rebelde (solo para niños)
• Emmurriar-se - enfurruñarse
• Tenir tirada a - tener inclinación a
• Empipament - enfado
• Rebequeria - berrinche, rabieta
• Somicar - lloriquear
• Puntada (de peu) - patada
• Espeternegar - patalear
• Tustar - golpear
• Refermar - afianzar
• Aferrament - apego (psicología)
• Apaivagar - apaciguar, calmar
• Posat - ademán, postura

Amistats?

Amistats? 

-Diuen que un amic és un tresor. Perquè, si hem de ser francs, és difícil mantenir una amistat en el curs del temps. Que s'avinguin dues persones al llarg de tota una vida, salvades les excepcions, costa moltíssim. Trobar l'equilibri sempre és complicat. Si reclames massa atencions pots resultar abassegador. Altres persones, en canvi, negligeixen els amics perquè només van a la seva i miren tan sols pels seus interessos. I, vet aquí que quan més els necessites no hi són. Altres passen per la teva vida, es fan fonedissos i ja els has vist prou!

-Ets un ensopit! T'enrotlles com una persiana, Miquel. De vegades, no entenc com puc ser amic teu. No crec que conservar els amics sigui tan difícil. Quan es comparteixen les fal·leres i es deixa l'ego de banda, tot rutlla. De vegades, anem tan atrafegats que no tenim temps per quedar amb els companys. Això és tot!

-No pensis pas que la teva manera de veure les coses sigui gaire diferent de la meva. Ets un torracollons de primera, n'ets conscient?

-No, gens ni mica, la veritat. Però sempre podem enraonar d'una altra cosa. D'acord?

-Et ve de gust parlar de les aversions?

Vocabulari del diàleg:

• Avenir-se - llevarse bien (personas)
• Abassegador - acaparador, pesado
• Negligir - descuidar
• Ser-hi - estar (en un sitio)
• Fer-se fonedís - esfumarse, desaparecer
• Ja els has vist prou - y si te he visto no me acuerdo
• Ensopit - muermo, aburrido
• Fal·lera - afición, pasión
• Rutllar - funcionar
• Atrafegats - ajetreados
• Tenir temps - dar tiempo
• Pas - para nada, en absoluto, nunca
• Torracollons - coñazo
• Gens ni mica - nada, en absoluto
• Enraonar - hablar dos personas, charlar, platicar
• Venir de gust - apetecer

El dinar de cap d'any

El dinar de cap d'any d'una família qualsevol 

-Una amiga meva se n'ha anat a passar el cap d'any als Emirats Àrabs...

-I no t'hi ha convidat?

-S'hi ha plantat amb la família. Suposo que hi han fet les coses habituals...

-Per cert, sabeu que al Joan Pedrich li ha tocat la loteria? 5 milions d'euros, és una bona picossada.

-Hisenda s'emporta un tant per cent força alt del premi en impostos. És una bona clatellada.

-5 milions després d'impostos, crec. El més interessant és que el Joan ha anat esbombant que deixava la feina per fer la volta al món en un any. I n'hi ha per sucar-hi pa, se n'hi anirà amb la Sandra Vaqué, que és qui l'ha convençut de fer l'aventura.

-Ostres, no me'n sé avenir, el Joan era una persona que s'escarrassava i vivia només per la feina. 

-Això demostra que tothom pot canviar en qualsevol moment. I pel que l'hi va, no passarà més d'un any i en acabat ja podrà tornar als seus negocis.

-Potser sí, de més verdes en maduren!

Vocabulari del diàleg:

• Convidar - invitar 
• Les coses habituals - lo habitual
• Saber / assabentar-se - saber, enterarse
• Picossada - pastón 
• Clatellada - clavada
• Esbombar - divulgar, pregonar
• N'hi ha per sucar-hi pa - no tiene desperdicio (es muy interesante).
• No me'n sé avenir - no salgo de mi asombro
• Escarrassar-se - matarse (trabajando), desvivirse
• Pel que l'hi va - por la cuenta que le trae
• En acabat - luego
• De més verdes en maduren - torres más altas han caído