Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

Com deixar de ser un esquenadret

 Com deixar de ser un esquenadret

Si ets una d'aquelles persones a qui agrada de viure amb l'esquena dreta i escarxofar-se al sofà moltes hores el dia, aquest text et pot resultar de molta utilitat, et pot fer, diguem-ho així molt de servei. 

Quantes vegades has fingit una lesió per no haver de fer una activitat amb els teus amics? Quants cops has notat que només de fer unes quantes passes ja havies perdut l'alè i no tenies esma per anar més enllà? I quantes becainetes fas el dia? No t'ho prenguis malament, no deu ser doncs que ets més gandul que el jeure?

Pots canviar, no és impossible, comença a poc a poc, com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica". Camina més, tant com puguis! I no rondinis si al principi et fatigues. El cervell no es reprograma en un dia. Queda amb un amic per fer una volta i enraonar, ja veuràs com el temps passa volant en companyia d'una altra persona. En comptes d'agafar l'ascensor, puja les escales. Acabaràs comptant els graons i posant-te reptes (demà, baixaré les escombraries en dues tongades?). Si sempre has pensat que fer la neteja i endreça del pis era una tortura, anaves molt errat, és una oportunitat perfecta per posar el cos en forma i deixar de ser negligent i sapastre. A partir d'ara, res de telefonar al supermercat per fer una comanda, t'hi plantes tu mateix i, en acabat, carregues les bosses cap a casa. El cotxe l'agafaràs només per anar a la muntanya a fer excursions. A la feina hi aniràs amb bicicleta (combinada amb el transport públic). Si no vas a ballar a un club un cop la setmana, ballaràs sol a la cuina mentre prepares el wok de verdures i tofu. Cada vegada que t'asseguis en una cadira, posaràs una alarma al mòbil de trenta minuts. No pots restar assegut més de mitja hora! I quan després d'una llarga jornada tornis a casa cansat i t'asseguis, fes un massatge a la parella i si no tens parella a la planta del teu peu!

Si fas tot això, i, a més a més, vas diverses vegades la setmana al gimnàs, ja veuràs com desitjaràs ben aviat que la teva vida faci un tomb, perquè la vida a la ciutat se't farà insuportable, l'explorador nòmada que era dins teu finalment s'haurà manifestat (adéu siau droperia, visca la llibertat!).

Vocabulari del text:

• Esquenadret - holgazán
• Viure amb l'esquena dreta - vivir sin dar golpe
• Escarxofar-se - arrellanarse, repanchigarse
• Fer servei - servir
• Perdre l'alè - quedarse sin aliento
• Tenir esma - tener ánimos 
• Becaineta - cabezadita
• Ser més gandul que el jeure - ser una manta zamorana
• De mica en mica s'omple la pica - gota a gota se llena la bota
• Tongada - serie
• Fer endreça - ordenar (un piso)
• Sapastre - descuidado, chapucero, lelo
• Droperia - holgazanería
• Fer un tomb - dar un vuelco

El Barça i la vida

 -Jo ja tinc coll avall que el Barça masculí de futbol aquesta temporada en veurà de totes.

-Segurament, la veritat és que no es pot resoldre una situació tan complicada com l'actual en un tres i no res.

-I no es pot arreglar sols amb fitxatges i a cop de talonari.  Cal crear una estructura nova que funcioni i que tingui molta ambició, que vagi a totes!

-I tant, i ja que qui no té tall rosega els ossos, doncs podríem parlar, no sé, potser dels campionats de petanca, ara mateix...

-Au va! Poca conya, el meu sogre va de mal borràs des que el Barça masculí no toca pilota. Amb prou feines si surt de casa i està molt moix. De debò! Hi ha gent que s'agafa la crisi del Barça molt a la valenta.

-I a d'altres, en canvi, totes els ponen. A mi l'esport m'agrada practicar-lo. No em deleixo per cap color, per'xò!

-"Deleixes"! Marc, ets tot un poeta!

Vocabulari del diàleg:

• Tenir coll avall - dar por seguro
• Veure'n de totes - pasarlas canutas
• En un tres i no res - en un periquete
• Anar a totes - ir a por todas
• Qui no té tall rosega els ossos - a falta de pan buenas son tortas 
• Au va! - venga, hombre
• Poca conya - poca broma
• Anar de mal borràs - ir de capa caída
• No tocar pilota - no dar pie con bola
• Moix - mustio, alicaído
• Agafar-se a la valenta - tomarse a pecho
• A algú pondre-li totes - alguien nacer con estrella
• Delir-se per - sufrir, morir por
• Per'xò (per això) = però - sin embargo

Les olors

Les olors, també dites flaires i sentors, activen el sentit de l'olfacte que ens permet de relacionar-nos amb el nostre entorn a través del nas i del cervell. És un sentit secundari, al costat de la vista i l'oïda. Quan ens en veiem privats, com ara per un virus, descobrim que les olors són essencials i imprescindibles en les nostres vides: les bones (que anomenem perfums, aromes i fragàncies) i les dolentes (que en diem pudors, fortors, ferums, bravades, tufs, pestes i altres mots derivats).

Les flaires ens permeten de notar si un aliment està passat, si és estantís o bé si és fresc i en la saó. Si l'aire és respirable o tòxic. O si acaben de coure un pastís al forn. O si algú s'acaba de dutxar amb un suau gel de bany.

Les bones olors ens sedueixen i ens porten a d'altres indrets a través de la imaginació. Les espècies d'un restaurant asiàtic ens enlairen a una altra dimensió. El desinfectant ens repel·leix com el fum d'un incendi.

En la nostra llengua les coses i les persones fan olors o pudors (inclosos els seus sinònims) d'alguna cosa i les persones o els animals amb el nas olorem, ensumem o flairem els efluvis que desprenen els altres éssers. 

Per exemple:

• L'aire fa olor de rosa.
• El nen flaira la sopa.
• El gos ensuma la femta.
• El cubell de la brossa fa pudor o put perquè ningú no l'ha baixat.

Vocabulari del text:

• Flaire - olor
• Olor - olor 
• Sentor - olor
• Pudor - mal olor, peste
• Fortor - hedor
• Ferum - hedor, tufo (animal)
• Bravada - tufo
• Estantís - pasado 
• Saó - sazón 
• Enlairar - elevar 
• Fer olor de - oler a
• Fer pudor de - oler (mal) a 
• Olorar - oler algo
• Ensumar - oler, olfatear algo
• Flairar - oler algo
• Femta - excremento

La ciutat està plena de galifardeus

 La ciutat està plena de galifardeus 

- fragments de literatura poc civil, dedicats als que tradueixen diàlegs de sèries i pel·lícules actuals.

-La meva àvia sempre es queixa de la ciutat. L'altre dia va veure com un pispa li arrencava a una dona gran una bossa de mà i quan el seu home se li va encarar, el lladre se li va arrapar, li va agafar el bastó, l'hi va prendre i va començar a pegar-l'hi. Com que no hi havia cap d'estació o cap empleat de l'empresa, van haver d'esbroncar l'estirabosses fins que el milhomes va sortir corrents.

-I què va passar després?

-L'home vell jeia al terra gemegant fins que va venir l'ambulància i se'ls va emportar, perquè la seva senyora es va desmaiar i sort que tenien un desfibril·lador a l'estació.

-Collons, el meu avi, un dia, també em va explicar que havia vist un paio assegut a un banc del parc que s'estava fotent una ratlla pel nas. I se li va acostar i li va dir: "però vostè què fa aquí, trinxeraire? I l'home, li va respondre: "¿què vol dir "trinxeraire"?, au vell, fot el camp i deixa'm en pau, subnormal!

-I què va passar?

-El meu avi li va clavar una bastonada al cap i el va deixar estabornit. No està per orgues...

-Hòstia, o ton avi els té molt ben posats, o és un pastifa.  Mira que el meu pare és molt trempat i que, tot educat com és, no li agrada que cap colló es foti d'ell a la cara i que també s'ha vist obligat a fer-li la cara nova a algun imbècil, però el teu avi és com no n'hi ha gaires.

Vocabulari del diàleg:

• Galifardeu - granuja 
• Pispa - chorizo 
• Bossa de mà - bolso 
• Arrapar-se - agarrarse
• Prendre - quitar
• Esbroncar - abuchear
• Jeure - estar tumbado
• Gemegar - gimotear
• Sort que - menos mal que
• Collons - joder
• Paio - tío 
• Trinxeraire - golfo 
• Estabornir - dejar inconsciente
• No estar per orgues - no estar para monsergas
• Pastifa - trolero 
• Trempat - enrollado, simpático
• Colló - gilipollas
• Fotre's de - cachondearse de, quedarse con
• Fer la cara nova - romper la cara
• Com no n'hi ha gaires - de los que no hay

La doble vida dels espies

 La doble vida dels espies

Avesats a les aventures fascinants dels espies del cinema i televisius, no som, de vegades, conscients que la vida de la gran majoria d'espies no és així, ni de bon tros. Un espia és un ésser que només aspira a la normalitat, a no aixecar sospites, a assimilar-se totalment a la societat que l'acull, a ser un més de la massa o del grup en què s'ha integrat. La funció primària d'un espia és la d'aconseguir informació. O bé se la procura directament, a través de converses, o bé l'obté indirectament i il·legal per mitjà d'aparells o dispositius electrònics (micròfons, càmeres ocults, xips). Els espies han de tenir una memòria excel·lent i uns nervis d'acer. 

Normalment, els aspirants a aquesta professió són estudiants de carreres tècniques i molt teòriques (físics, matemàtics) perquè es requereix una gran intel·ligència i capacitat d'interpretar i retenir dades, però al mateix temps han de tenir coneixements de lingüística, perquè en el moment d'incorporar-se a la seva destinació, és necessari un coneixement de la llengua de l'indret semblant al d'un parlant nadiu del mateix país. A més, el coneixement d'altres llengües els fa més aptes per a la comprensió dels entorns on camparan.

Totes les morts i assassinats que veiem a les sèries i pel·lícules d'espies són l'excepció a la regla. Es produeixen quan la manera normal de procedir d'un espia s'ha romput: quan s'ha escaigut una deserció a l'enemic i una venjança per part del país per al qual l'espia treballava originalment, per exemple.

Cal assenyalar que hi ha dos tipus d'espies: els diplomàtics i els "civils". D'una banda, els diplomàtics són els que treballen en organismes governatius o lligats amb el govern. Són els que mantenen relacions amb els seus homòlegs en el país. Tenen a l'abast els recursos econòmics del seu país i poden temptar altres diplomàtics i seduir-los per aconseguir informació valuosa o contractes substanciosos. Freqüenten les classes altes, que són les que posseeixen les informacions de més interès per als governs. De l'altra, el segon gran grup és el dels "civils", treballadors normals que es mouen en el si d'empreses i de la societat civil i són molt aptes per a un coneixement cabal de la realitat del país sobre el terreny.

La vida de la majoria dels espies és doble perquè les seves famílies i cercle íntim ignoren les seves activitats reals. Quan es retiren i es descobreix el pastís, molt sovint aquells no poden pair la situació, car a ningú li plau la idea d'haver dut una vida marcada per la impostura. 

Vocabulari del text:

• Avesar - acostumbrar
• Ni de bon tros - ni mucho menos
• Procurar-se - procurarse, hacerse con
• Indirectament i il·legal - indirecta e ilegalmente
• Indret - sitio
• Campar - viure
• Escaure's - ocurrir
• A l'abast - a su alcance
• En el si de - en el seno de
• Pair - digerir
• Car - pues 
• Plaure - agradar, gustar

A la gasolinera nova

 -L'altre dia vaig anar a la gasolinera nova que han obert al polígon. Com que era l'hora de dinar, vaig entrar a la cafeteria i em vaig cruspir un menú que déu-n'hi-do. Trobo que és bo que en un lloc com aquell es pugui menjar tan bé! Fins i tot el cafè era deliciós, res a veure amb aquells beuratges que fas anar coll avall, normalment fora de casa, recremats. 

-Què et va semblar el servei?

-Tot automatitzat. Vas al caixer automàtic, fas el pagament i tu mateix et serveixes.

-Quan vaig a fer gasolina m'agrada que hi hagi un empleat a l'assortidor. Soc molt tradicional.

-I el millor és el preu, la benzina surt més barata que a d'altres benzineres. I, després d'omplir el dipòsit, vaig aprofitar l'autorentatge i vaig netejar el cotxe. Que no m'haguessin escrit un "llord", "brut" o un altre penjament qualsevol, va ser un miracle. 

-És relaxant, oi? Llavors l'endemà es posa a ploure i tururut.

-Sí, sempre passa el mateix, tens raó! Et recomano també fer-te la targeta de client, perquè et dona alguns avantatges com ara ofertes, rebaixes, sortejos, etc.

-Me la faré i aniré a tastar el menú de què m'has parlat. 

-Ah, i quan ja havia engegat el motor per tocar el dos, sento que algú toca la botzina darrere meu. Saps qui era?

Vocabulari del diàleg:

• Cruspir - comer, zamparse
• Que déu-n'hi-do - que no estaba nada mal
• Trobo que - creo que
• Beuratge - brebaje
• Fer anar coll avall - echarse entre pecho y espalda, tragar
• Fer gasolina - repostar
• Assortidor - surtidor
• Llord - sucio
• Penjament - insulto
• Oi - ¿verdad?
• L'endemà - el día siguiente
• I tururut - y adiós / sanseacabó
• Tastar - probar (comida y bebida)
• Engegar - poner en marcha
• Tocar el dos - largarse
• Botzina - pito, bocina