divendres, 10 de desembre del 2021

Un home fet és poc, ha d'estar dret

Escoltava un dia una emissora amb la bona voluntat de ser informat, quan van deixar anar l'expressió "fet i dret", pel broc gros i entre somriures. 

Com que aquesta combinació de mots no forma part del nostre cabal lingüístic -i un professional de la llengua ho hauria de saber (la rima impossible vocal tancada/vocal oberta, a més, redueix l'intent a l'absurd)-, he deduït que el català macarrònic pot fer riure a molts -certament, a la gent que es pren la llengua seriosament, potser no tant. 

Riuen alguns de la seva incapacitat de ser professionals, de la seva inhabilitat verbal. És molt antipàtic aquest tret en un locutor. Potser sospitaven els tertulians que alguna cosa grinyolava en l'expressió, però, en comptes d'avisar l'audiència desprevinguda, s'hi van rabejar. 

Els periodistes de ràdio, que s'haurien de valer d'un català ric, correcte, ple de matisos -d'acord amb el registre que pertoqui en cada situació-, no només fan errades de codi, sinó que les troben divertides i les escampen amb fruïció.

Compte, no es tractava d'un programa d'humor: aquell humor habitual en llengua castellana, subvencionat per tots els contribuents, en una mitjà que hauria de crear humor intel·ligent en catalanesc al servei dels catalanoparlants i la gent que estimi la llengua catalana-. 

Era una tertúlia informativa. I tanmateix, van aprofitar l'espai informatiu per menyscabar la llengua catalana (i es befaven de la facècia, com si res, buscant la complicitat, perdoneu, de qui?). I l'audiència, volgudament o no, deu haver combregat amb rodes de molí i ara té llicència i benedicció per repetir-la ad nauseam. "Un home fet i dret", "un home fet i dret", heu notat que les dues vocals ja gairebé sonen iguals. Prosseguiu l'exercici.

La llengua catalana, pobrissona, està tan mancada de recursos que ens l'han d'adobar cada dia amb noves adquisicions: "un home fet", massa breu, inexpressiu! Massa, val a dir- com les altres llengües veïnes -que els professionals actuals potser ja no coneixen (francès?, italià?): castellà i anglès a tot estirar-.  Ai las.

Al capdavall, em direu, és un detall menor, en mitjans que solen maltractar els clients. Ni s'esmenen ni reconeixen els errors. No es respecten, no ens respecten. Van rient.

No perdem l'esperança.

dijous, 9 de desembre del 2021

Quan "El fred apreta" a Barcelona



En una entrada anterior, havíem parlat de la inexistència del verb "apretar" en el català estàndard. Es tracta d'un castellanisme que té la virtut d'eliminar moltíssimes altres formes: collar, estrènyer, pitjar, prémer, tibar


  1. Aprieta el tornillo - colla el cargol
  2. El jefe aprieta mucho - el cap ens colla molt
  3. Aprieta el botón - prem/pitja el botó
  4. El cinturón me aprieta - el cinturó m'estreny
  5. Aprieta, venga - va, tiba


Com més "apretem" menys paraules fem servir en la nostra llengua.

Ultra aquestes accepcions, el verb "apretar" en castellà és sinònim de "arreciar", que equival al català "refermar" o "recruar". "Cuando la lluvia aprieta, arrecia" > "Quan referma/recrua la pluja". És un verb una mica especialitzat (com el castellà "arreciar").

En català col·loquial correcte no podem dir "el fred apreta", diguem simplement "fa molt de fred", "fa un fred que gela/pela/talla", "ens pelem de fred", etc. "El fred pot ser tan intens que és"coent", com diu Josep Pla a "El quadern gris".  


dimecres, 26 de maig del 2021

Empremta o petjada (castellà huella)

L'espanyol fa servir "huella" per indicar la marca física d'un peu al terra. El que en català s'anomena "petjada". Per exemple: "si camines sobre un terra mullat hi deixes petjades". Una "petjada" en plural és sinònim d'"exemple". "Seguir les petjades d'algú". 

Ara bé, les marques fetes amb els dits o la mà es diuen "ditades" o "empremtes": "l'assassí va deixar les seves empremtes a la pistola". I també es diu "empremta" la marca psicològica o emocional que deixem en un altra persona. "El seu mestratge va deixar una empremta inesborrable en els seus deixebles". 
L'empremta no és cap "petjada" (cosa brutal) llegeixo en un article de papereria:

"Ensenyar és deixar petjada al cor d'un alumne". Com a professor no trepitjo el cor dels meus alumnes, Si no, malament.

dilluns, 10 de maig del 2021

Embolicar-se i embolics

Tenir un embolic o embolicar-se amb algú, és més vell que l'anar a peu! El verb "liar" és una importació una mica trista i molt recent.

Ja al "Tirant lo Blanc" -el Quixot dels amants de la llengua catalana-, quan la Viuda Reposada -la dolenta de la història- vol dissuadir Tirant de continuar la seva història d'amor amb la princesa Carmesina, li diu que aquesta s'ha "embolicat" amb el Lauseta (un esclau negre). D'altra banda quan estan "embolicats" els personatges, aquesta expressió vol dir, com en el català actual, el mateix que el castellà "estar hecho un lío".






divendres, 7 de maig del 2021

Castellà "alcanzar" English "reach, achieve"

 El castellà "alcanzar" es tradueix al català de diverses maneres, segons el significat. Si només fas servir "arribar a" i "aconseguir" però t'agradaria tenir un vocabulari més ric, pots continuar llegint aquesta entrada. El català estàndard de Fabra i dels nostres autors bons és molt més ric que el dels mitjans de comunicació actuals. En la nostra llengua germana castellana els locutors són també més generosos amb les paraules.

Si es tracta de coses materials, físiques, pots fer servir els verbs  "arribar a", "abastar" o "aconseguir"  "atènyer"  o "guanyar" i literari "pervenir" (arrive at, reach, get to)

  • No arriba / no abasta a la paret / al sostre / al prestatge. 
  • El porter no va arribar a tocar / no va abastar a la pilota.
  • No abasta a entendre el problema (no aconsegueix o arriba a entendre).
  • Va aconseguir el corredor que li anava davant (atrapar algú)
  • Va atènyer el poble abans que la resta d'excursionistes (arribar a un lloc).
  • Les naus van guanyar l'altra riba (arribar a un indret).
  • Els emigrants van pervenir al país després de passar moltes tribulacions (arribar amb treball).

Si es tracta de coses immaterials, com la fama, l'èxit, etc. fem servir els verbs "assolir" i un pèl més literari el verb "atènyer" o simplement "aconseguir" o "guanyar" (achieve, reach)

  • Va assolir  / va atènyer / va aconseguir molts èxits.
  • Va assolir / va atènyer / va aconseguir els seus objectius.
  • Va guanyar una fama ben merescuda.
"Alcançar" en català és arcaïsme o una variant antiga d'encalçar, verb que significa "perseguir" o "empaitar" algú: (chase)
  • La mala sort l'encalçava.
El català té una llarga tradició literària i oral, pensa en català, no cal traduir i reduir, així, una llengua a la mínima expressió.



dimarts, 4 de maig del 2021

Català "tocar", castellà "dar"

 Hi ha alguns casos en què el català fa "tocar" i el castellà "dar":


  • PILOTA: el jugador no va tocar la pilota > el jugador no le dio al balón (hit)
  • RELLOTGE: han tocat les cinc > ha dado las cinco (strike)
  • SOL: aquí no (hi) toca el sol > aquí no da el sol (be in the sunshine)
  • TECLES: ja has tocat / picat / pitjat / premut la tecla > ya le has dado a la tecla (hit, press)
I "dale que te pego" > burxa que burxa


dimarts, 27 d’abril del 2021

"A la quieta" = "silenciosament"

 Que l'anglès i el català tenen elements lèxics comuns és molt evident. Totes dues llengües, s'ha remarcat, sovint, presenten molts monosíl·labs, per l'eliminació de les vocals finals; i també paraules que, baldament hagin modificat el seu significat, encara comparteixen l'etimologia.

És el cas de l'adjectiu "quiet", que en català vol dir immòbil, com el castellà "quieto" però que encara conserva en la locució "a la quieta" el significat original que trobem en l'anglès "quiet" ("silent" o "silenciós").

Així, per exemple, podem llegir en"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda:


"Ho vaig fer ben bé perquè sí, i ell va saltar. Me'n vaig anar a la quieta i no ho vaig explicar a ningú".


És l'equivalent del castellà "quedamente".

El "rellenar" del castellà en català

En català fem servir diversos verbs per al castellà "rellenar".  Segons la paraula que acompanya el verb, diem "omplir",...