Hi ha alguns casos en què el català fa "tocar" i el castellà "dar":
Que l'anglès i el català tenen elements lèxics comuns és molt evident. Totes dues llengües, s'ha remarcat, sovint, presenten molts monosíl·labs, per l'eliminació de les vocals finals; i també paraules que, baldament hagin modificat el seu significat, encara comparteixen l'etimologia.
És el cas de l'adjectiu "quiet", que en català vol dir immòbil, com el castellà "quieto" però que encara conserva en la locució "a la quieta" el significat original que trobem en l'anglès "quiet" ("silent" o "silenciós").
Així, per exemple, podem llegir en"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda:
"Ho vaig fer ben bé perquè sí, i ell va saltar. Me'n vaig anar a la quieta i no ho vaig explicar a ningú".
És l'equivalent del castellà "quedamente".
Quan volem indicar en català que volem anticipar un agraïment o un pagament, ens valem de les expressions "per endavant" i "a la bestreta" (o "anticipadament").
Exemple:
"Hauríeu de reservar les habitacions per endavant"
"Your rooms should be booked beforehand"
Les expressions *"per anticipat" o *"per avançat" són calcs del castellà i no són correctes perquè no són tradicionals ni necessàries.
Una "bestreta" és un "anticipo" en castellà i un "advance" en anglès. En català també fem servir el mot "avançament".
"Fer giragonses" és anar d'un cantó cap a l'altre en una carretera o camí o bé, utilitzat figuradament, vol dir anar sense una direcció clara.
"El cotxe va fer unes quantes giragonses abans d'estavellar-se contra l'arbre".
"Anava fent giragonses per la vida".
Ser la flor d'un dia - ser una cosa efímera, que no dura.
"Ahir va treballar de valent. Esperem que no sigui només la flor d'un dia!"
Anglès = a flash in the pan.
Recordeu, alumnes, que la paraula "tamany" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "tan gran". Actualment per parlar de les dimensions d'algú o alguna cosa fem servir les paraules "mida" o "grandària".
Tamany - mida, grandària
Recordeu, alumnes, que la paraula "demés" en català modern no es fa servir. En català antic volia dir "la majoria". Actualment per parlar dels restants fem servir "els altres".
Els demés- els altres
Les frases fetes es manlleven entre llengües amb facilitat, perquè solen ser fórmules imaginatives que transmeten significats d'una manera més sintètica i vivaç. Podem dir "no pain no gain" o "estar por la labor" al nostre interlocutor, si aquest entén l'anglès o el castellà, perquè són ben atractives.
Ara bé, la traducció literal o calc és, com acostumava a dir Coromines, vergonyant, car demostra una actitud de submissió i deixadesa. Dir "cap dolor cap guany" o "estar per la labor" quan la paraula "labor" en català és un cultisme, és una mica, diríem, fugir d'estudi.
És també el cas de la frase feta espanyola "apuntar maneras", que alguns fan anar a tort i a dret, irreflexivament, com si fos nostrada. Cal evitar-la del tot, per les següents raons formals:
En català el verb "apuntar" no presenta l'accepció de "manifestar" o "palesar". El castellà "apuntar" es traduiria en aquest context per "manifestar". I les "maneres" en la nostra llengua són sinònim de bona educació, no pas "determinades capacitats, habilitats o traces".
El català normatiu no s'aparta ni un bri del francès i de l'italià en aquest aspecte (l'anglès fa semblantment). "Apuntar maneras" no té equivalent formal en aquestes llengües.
En català genuí, doncs, podem traduir aquesta frase feta de diverses maneres. Vet aquí algunes:
"Mi hijo ya apuntaba maneras en el parvulario" -
Hauríem de tendir a elevar la nostra llengua i, en tot cas, respectar-ne tothora els registres. L'estàndard hauria de ser una varietat més subtil i rica. Un reflex positiu del nivell cultural de la nostra societat.
Per cert, "no hi ha mel sense fel" i "no estar per la feina" ("estar per la labor" també s'accepta) serien les expressions catalanes equivalents.
En català fem servir diversos verbs per al castellà "rellenar". Segons la paraula que acompanya el verb, diem "omplir",...
