Fixem-nos en tots aquests sentits:
- Fer pressió amb una part del cos perquè un objecte ocupi menys espai o es comprimeixi és prémer o pitjar: Josep, prem el botó. La Marta pitjava les tecles ràpidament.
- Fer pressió amb una part del cos perquè una persona o cosa es moguin és empènyer o pitjar: va empènyer el cotxe, els alumnes pitjaven la porta amb força.
- Fer pressió en costats oposats és estrènyer o serrar: quan el vaig veure, li vaig estrènyer la mà, aquest vestit m'estreny la cintura.
- Fer pressió sobre si mateix per densitat és atapeir-se, entatxonar-se (=apinyar-se): els passatgers s'atapeïen (s'entatxonaven) a l'andana. La meva agenda està molt atapeïda.
- Fer pressió sobre un altre ésser humà perquè faci alguna cosa és collar, pressionar: la seva cap la pressionava perquè fes la feina més ràpid. No em collis més, no ho faré. També fem servir empènyer: va empènyer el seu gendre a agafar la feina.
- Fer-se pressió a un mateix per treballar més és escarrassar-s'hi, tibar: si no tibem una mica més, no acabarem mai.
Per desgràcia, molts parlants no són conscients de tots aquests matisos i fan servir sempre "apretar", que no és clàssic ni és sinònim precisament de riquesa, i que sotmet el vocabulari català a una pressió innecessària. Potser ja no s'hi pot fer res, però, com a recurs prudent, cada vegada que aneu a dir "apretar", agafeu aire i penseu, una mil·lèssima de segon, quina altra paraula podríeu fer servir en lloc seu. Per acabar, em penso que hi ha una última raó per no fer servir "apretar":
"Qui molt abraça, poc estreny".
-Tu què en penses? Comenta aquest article o comparteix-lo. Si t'ha agradat, i vols rebre cada nou article de "Palets" al teu correu, subscriu-t'hi introduint el teu email a la casella de dalt de la columna dreta.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada