L'objectiu d'aquest blog és posar en relleu la singularitat del català i de les seves paraules i construccions il·lustrant-ne els usos amb exemples.
Ara us parlaré d'una paraula ambivalent:
comprometre's.
Aquesta pot expressar tant un sentit d'obligació per part de qui la pronuncia, com una idea de posar-(se) en dificultat o perill.
Ex.
- Em comprometo a fer-ho" = m'obligo a fer-ho.
- Les teves accions m'han compromès = les teves accions m'han posat en una situació crítica.
En les principals llengües europees, per exemple, francès, anglès, italià,
s'utilitzen dues paraules diferents per expressar aquestes nocions:
1.
engager, to commit, impegnare.
2
. compromettre, compromise/jeopardise, compromettere (francès, anglès, italià).
Els escriptors d'assaig contemporanis conscients d'aquest fet i de la història interna del català com a llengua europea no deslligada, usen el verb
engatjar en el sentit actiu i positiu de la paraula, en paral·lel a l'ús de
comprometre:
Un intel·lectual engatjat, una obra engatjada,
engatjar-se amb una causa.
Un intel·lectual compromès significa exactament el mateix però pot tenir també la lectura d'un intel·lectual en perill.
Exemple d'ús:
"L'acció, per tal com
s'engatja amb la fundació i preservació dels cossos polítics, crea la condició per al record, és a dir, per a la història".
Traducció de
La condició humana de Hannah Arendt.
S'empren
engatjar-se i també els seus contraris
rompre el compromís o
engatjament,
descomprometre's o
desengatjar-se.
De fet la paraula
gatge té una llarga tradició en la literatura catalana (no és cap manlleu recent del francès).
Si la cerquem en el nostre gran clàssic
Tirant lo Blanc, hi apareix amb el sentit de
penyora o
garantia:
E llançà-li uns guants per gatge
[Em + penyora + ar = en + gatge + ar]
A banda del que hem esmentat, cal notar que
lligar-se, obligar-se, deslligar-se, desdir-se, deseixir-se també tenen els mateixos significats que
engatjar-se i
desengatjar-se. Fent una cerca a Google, he trobat aquests dos exemples:
S'ha deslligat de la societat i ara viu sol.
S'ha deseixit de tota cosa estranya a ella i s'ha procurat la pau.
Dues idees han regit la normativització del català i caldria fer-les sempre avinents:
1.
Evitació d'idiotismes castellans (construccions pròpies només del castellà quan limiten o
simplifiquen la llengua. En aquest cas, si només tinguéssim
comprometre passaríem de tenir dues formes a només una).
2.
Manteniment de la unitat amb les llengües europees veïnes (el català històricament parlant és una llengua gal·loromànica amb elements lèxics hispànics).
Ho hauríem de tenir sempre en compte si volem que la nostra llengua es desenvolupi sana i forta.
