Els "phrasal verbs" del català

 https://blocs.mesvilaweb.cat/rrius/els-phrasal-verbs-del-catala/

Verbs en -ir en català (i en -ar en castellà)

 Hi ha tota una sèrie de verbs que en català pertanyen històricament a la tercera conjugació "-ir" i que en castellà, per contra, s'agrupen sota l'infinitiu de la primera conjugació "-ar". 

N'he fet un aplec o recull que us pot ser molt útil per estudiar si sou català L2:

• Abaratir - "abaratar" - Si no abarateixen els preus, no seran gens competitius
• Aclarir - "aclarar" - Volien aclarir els fets abans que fos massa tard.
• Afeblir - "debilitar" - Se'ls va afeblir el cos per la manca d'exercici.
• Aigualir - "aguar" - Ens han aigualit la festa.
• Alentir - "ralentizar" - els cotxes alenteixen quan arriben al peatge.
• Alleugerir - "aligerar"- Si volen passar pel control hauran d'alleugerir l'equipatge.
• Amanir - "aliñar" - Han amanit l'enciam amb oli d'oliva verge.
• Arrodonir - "redondear" - Vol arrodonir les xifres perquè facin més de goig.
• Aterrir - "aterrar" - Els monstres aterreixen els infants
• Avergonyir - "avergonzar" - L'han avergonyit davant dels seus companys.
• Embadalir - "embelesar" - Es va quedar embadalit davant de l'aparador.
• Encuriosir - "despertar la curiosidad" - Els seus secrets m'encuriosien.
• Endolcir - "endulzar" - Han endolcit el cafè amb uns terrossos de sucre.
• Enfortir - "reforzar, fortalecer" - Van enfortir els lligams al llarg dels anys.
• Engrandir - "agrandar" - Han tirat un envà i han engrandit l'habitació.
• Enllestir - "terminar" - Han enllestit la feina.
• Enterbolir - "enturbiar" - Quan plou es formen tolls i l'aigua s'enterboleix.
• Esbandir - "enjuagar" - S'ha rentat el cabell i se l'ha esbandit.
• Esmorteir - "amortiguar, amortizar" - Van esmorteir l'impacte gràcies a l'air-bag.
• Espesseir - "espesar" - Hauràs d'espesseir la salsa perquè sigui més gustosa.
• Garantir - "garantizar" - Ens han garantit que farien la feina bé.
• Reflectir - "reflejar" - La copa reflecteix la teva imatge.

Molta atenció, doncs, amb aquests verbs!

Les dimensions en català i el sufix "-ària"

Per parlar de les dimensions o mides d'una cosa en català fem servir el sufix "-ària":

De "gran" formem "grandària" = "mida, dimensions"

Com n'és de gran? Quina grandària té un elefant?

De "llarg" formem "llargària"  = "llargada", "llarg"

El coll d'una girafa pot fer diversos metres de llargària.

D' "ample" formem "amplària" = "amplada", "ample"

La taula té una amplària d'un metre i mig.

D'"alt" formem "alçària" = "alçada", "alt"

• El jugador de bàsquet tenia una alçària de dos metres
• El gratacel era d'una alçària considerable.

La paraula "alçària" quan s'aplica a persones i animals també es pot dir, normalment,"alçada" i quan s'aplica a la geografia (muntanyes, avions), parlem també d'"altitud" i "d'altura".

Nota: en castellà s'utilitza: de grande/tamaño, de largo/longitud, de ancho/anchura, de alto/altura/altitud.

"Empeñarse en que", "arriesgarse a que", "conformarse con que" com es diu en català?

 Hi ha una sèrie de verbs en castellà que posen una preposició entre el verb mateix i el complement que el segueix. Són verbs com "empeñarse en", "arriesgarse a", "conformarse con", "basarse en", etc.

El català normatiu no accepta que es col·loquin davant de "que" les preposicions "a" i "de".

Per tant, les construccions:

*"entossudir-se a que" o "entossudir-se a què" són del tot incorrectes 

i  "entossudir-se a fer" / "entossudir-se que" són les correctes

Exemples: 

"Se empeña en que va a hacer el examen, sí o sí" > 

• S'entossudeix a fer l'examen tant sí com no.
• S'entossudeix que farà l'examen tant sí com no.

"Se arriesga a que le quiten el carné, si sigue conduciendo así">

• S'arrisca a perdre el carnet, si continua conduint així.

"Me conformo con que pase el examen">

• Em conformo que passi l'examen.

En català el verb és "conformar-se a".

"Se basa en que los niños deben obedecer..."

• Es basa en el fet que els nens han d'obeir 
• Es basa que els nens han d'obeir

"A la luz de" i com es tradueix al català

Una de les maneres com una llengua desapareix és quan s'acaba diluint en una altra perquè els parlants han amollat el timó de la nau i l'han cedit a un altre patró. I aquest nou patró diu les coses altrament.

En català, per exemple, la locució tradicional, equivalent a la castellana "a la luz de", és "a la claror de". Per exemple:

Vaig llegir el llibre a la claror de l'espelma - "Leí el libro a la luz de la vela".

A la claror dels fanals vam caminar tota la nit - "Anduvimos toda la noche a la luz de las farolas".

A la claror de la lluna

Ara bé, també existeix un ús figurat d'aquesta expressió (quan és sinònima de "tenint en compte"), llavors, en català fem servir la locució "en vista de", "davant de".

En vista dels resultats, hauríem de canviar d'estratègia - "A la luz de los resultados, tendríamos que cambiar de estrategia".

En vista de la teva apatia, millor que pleguem - "En vista de tu apatía, mejor que lo dejemos".

Vocabulari del text:

Amollar - soltar

Altrament - de otra manera

*A la llum de -  és una forma impròpia en català, no registrada en els diccionaris normatius. Apareix als descriptius. És millor, doncs, d'usar les formes tradicionals descrites en aquesta entrada. 

Capficats pel riure

-Aquest article breu i escarit està recomanat,  especialment, als que tradueixen textos de doblatge al català-.

No sé si hi ha cap altra llengua al món que tingui més verbs i noms per 'preocupar-se' que el català: amoïnar, encaparrar, encaboriar, capficar, neguitejar, inquietar, intranquil·litzar, etc. 

Quants, però, en sentiu als mitjans de comunicació catalans? Sigueu sincers!

El castellà, per contra, té moltíssims verbs per "riure's de". 

Podríem afirmar que els catalans són uns torturats i els castellans uns burletes?  Seria una generalització massa fàcil!

Mireu, doncs, la tirallonga de verbs que volen dir "riure's de" en castellà en els diversos registres:

"Pitorrearse de, cachondearse de, quedarse con, vacilar a,  chotearse de,  tomar el pelo a, etc".

Els coneixeu tots oi, per què? 

La meva hipòtesi és que quan una societat fa marxar una llengua correctament, els seus parlants són comprensius amb la riquesa i no hi fan escarafalls. I els primers responsables de fer-ho, en una societat com la nostra, són els periodistes, els professors, els actors (òbviament, no només els escriptors).

El català no és una llengua anòmala, car, com les seves veïnes romàniques o l'anglès, té les seves maneres pròpies i històriques d'expressar la mateixa idea:

• Riure's de
• Rifar-se d'algú
• Fúmer-se / Fotre's d'algú / aixecar la camisa / prendre el pèl a

Així doncs, senyors dels mitjans de comunicació, poden fer cabal d'aquesta crida a la professionalitat per salvaguardar la riquesa de la nostra llengua? I si les usaven totes?

Els estarem molt agraïts, no en dubtin gens, els lectors d'aquest blog, apassionats de la llengua catalana, i tant que sí!

Com deixar de ser un esquenadret

 Com deixar de ser un esquenadret

Si ets una d'aquelles persones a qui agrada de viure amb l'esquena dreta i escarxofar-se al sofà moltes hores el dia, aquest text et pot resultar de molta utilitat, et pot fer, diguem-ho així molt de servei. 

Quantes vegades has fingit una lesió per no haver de fer una activitat amb els teus amics? Quants cops has notat que només de fer unes quantes passes ja havies perdut l'alè i no tenies esma per anar més enllà? I quantes becainetes fas el dia? No t'ho prenguis malament, no deu ser doncs que ets més gandul que el jeure?

Pots canviar, no és impossible, comença a poc a poc, com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica". Camina més, tant com puguis! I no rondinis si al principi et fatigues. El cervell no es reprograma en un dia. Queda amb un amic per fer una volta i enraonar, ja veuràs com el temps passa volant en companyia d'una altra persona. En comptes d'agafar l'ascensor, puja les escales. Acabaràs comptant els graons i posant-te reptes (demà, baixaré les escombraries en dues tongades?). Si sempre has pensat que fer la neteja i endreça del pis era una tortura, anaves molt errat, és una oportunitat perfecta per posar el cos en forma i deixar de ser negligent i sapastre. A partir d'ara, res de telefonar al supermercat per fer una comanda, t'hi plantes tu mateix i, en acabat, carregues les bosses cap a casa. El cotxe l'agafaràs només per anar a la muntanya a fer excursions. A la feina hi aniràs amb bicicleta (combinada amb el transport públic). Si no vas a ballar a un club un cop la setmana, ballaràs sol a la cuina mentre prepares el wok de verdures i tofu. Cada vegada que t'asseguis en una cadira, posaràs una alarma al mòbil de trenta minuts. No pots restar assegut més de mitja hora! I quan després d'una llarga jornada tornis a casa cansat i t'asseguis, fes un massatge a la parella i si no tens parella a la planta del teu peu!

Si fas tot això, i, a més a més, vas diverses vegades la setmana al gimnàs, ja veuràs com desitjaràs ben aviat que la teva vida faci un tomb, perquè la vida a la ciutat se't farà insuportable, l'explorador nòmada que era dins teu finalment s'haurà manifestat (adéu siau droperia, visca la llibertat!).

Vocabulari del text:

• Esquenadret - holgazán
• Viure amb l'esquena dreta - vivir sin dar golpe
• Escarxofar-se - arrellanarse, repanchigarse
• Fer servei - servir
• Perdre l'alè - quedarse sin aliento
• Tenir esma - tener ánimos 
• Becaineta - cabezadita
• Ser més gandul que el jeure - ser una manta zamorana
• De mica en mica s'omple la pica - gota a gota se llena la bota
• Tongada - serie
• Fer endreça - ordenar (un piso)
• Sapastre - descuidado, chapucero, lelo
• Droperia - holgazanería
• Fer un tomb - dar un vuelco