A la gasolinera nova

 -L'altre dia vaig anar a la gasolinera nova que han obert al polígon. Com que era l'hora de dinar, vaig entrar a la cafeteria i em vaig cruspir un menú que déu-n'hi-do. Trobo que és bo que en un lloc com aquell es pugui menjar tan bé! Fins i tot el cafè era deliciós, res a veure amb aquells beuratges que fas anar coll avall, normalment fora de casa, recremats. 

-Què et va semblar el servei?

-Tot automatitzat. Vas al caixer automàtic, fas el pagament i tu mateix et serveixes.

-Quan vaig a fer gasolina m'agrada que hi hagi un empleat a l'assortidor. Soc molt tradicional.

-I el millor és el preu, la benzina surt més barata que a d'altres benzineres. I, després d'omplir el dipòsit, vaig aprofitar l'autorentatge i vaig netejar el cotxe. Que no m'haguessin escrit un "llord", "brut" o un altre penjament qualsevol, va ser un miracle. 

-És relaxant, oi? Llavors l'endemà es posa a ploure i tururut.

-Sí, sempre passa el mateix, tens raó! Et recomano també fer-te la targeta de client, perquè et dona alguns avantatges com ara ofertes, rebaixes, sortejos, etc.

-Me la faré i aniré a tastar el menú de què m'has parlat. 

-Ah, i quan ja havia engegat el motor per tocar el dos, sento que algú toca la botzina darrere meu. Saps qui era?

Vocabulari del diàleg:

• Cruspir - comer, zamparse
• Que déu-n'hi-do - que no estaba nada mal
• Trobo que - creo que
• Beuratge - brebaje
• Fer anar coll avall - echarse entre pecho y espalda, tragar
• Fer gasolina - repostar
• Assortidor - surtidor
• Llord - sucio
• Penjament - insulto
• Oi - ¿verdad?
• L'endemà - el día siguiente
• I tururut - y adiós / sanseacabó
• Tastar - probar (comida y bebida)
• Engegar - poner en marcha
• Tocar el dos - largarse
• Botzina - pito, bocina

Les enrabiades dels infants

Les enrabiades dels infants

Els que tenen canalla saben que no és fàcil de pujar un infant. Un dels moments crítics en la seva educació són les enrabiades. Els experts les defineixen  com a rampells emocionals o cops de geni que afecten momentàniament el comportament d'un infant. Encara que un infant no sigui rebec en particular i no s'emmurriï o tingui tirada als accessos d'ira o empipaments sobtats, passarà per períodes de frustació i insatisfacció emocional. 

Les enrabiades o rebequeries es manifesten en la forma de diverses reaccions a un determinat estímul. Els infants acostumen a plorar o somicar, a cridar, a donar puntades o a espeternegar, picar, tustar o pegar. Les enrabiades tenen el seu punt culminant del primer al tercer any d'edat i formen part del desenvolupament normal de totes les criatures.  La resolució efectiva d'aquests episodis contribuirà a refermar l'aferrament de l'infant als seus progenitors. A mesura que l'infant desenvolupa la facultat del llenguatge i que és capaç d'expressar la seva voluntat, les enrabiades van disminuint.

El progenitor o cuidador ha d'aprendre a gestionar les enrabiades i apaivagar l'infant de manera que no es doni lloc a una lluita de poder. Si es tracta d'una necessitat física, set, son o gana, es pot preveure i prevenir. Si es tracta de rebequeries lligades al desenvolupament psicològic, el progenitor podrà redirigir el desig de l'infant cap a una altre objecte d'interès, i si la inclinació pot ser perillosa o perjudicial per a l'infant, impedir que aquesta es realitzi bo i adoptant un posat ferm i una actitud amorosa i comprensiva.

Vocabulari del text:

• Canalla - niños y niñas
• Pujar - criar, educar
• Infant - niño o niña
• Enrabiada - enfado, rabieta
• Rampell - arrebato 
• Cop de geni - pronto 
• Rebec - rebelde (solo para niños)
• Emmurriar-se - enfurruñarse
• Tenir tirada a - tener inclinación a
• Empipament - enfado
• Rebequeria - berrinche, rabieta
• Somicar - lloriquear
• Puntada (de peu) - patada
• Espeternegar - patalear
• Tustar - golpear
• Refermar - afianzar
• Aferrament - apego (psicología)
• Apaivagar - apaciguar, calmar
• Posat - ademán, postura

Amistats?

Amistats? 

-Diuen que un amic és un tresor. Perquè, si hem de ser francs, és difícil mantenir una amistat en el curs del temps. Que s'avinguin dues persones al llarg de tota una vida, salvades les excepcions, costa moltíssim. Trobar l'equilibri sempre és complicat. Si reclames massa atencions pots resultar abassegador. Altres persones, en canvi, negligeixen els amics perquè només van a la seva i miren tan sols pels seus interessos. I, vet aquí que quan més els necessites no hi són. Altres passen per la teva vida, es fan fonedissos i ja els has vist prou!

-Ets un ensopit! T'enrotlles com una persiana, Miquel. De vegades, no entenc com puc ser amic teu. No crec que conservar els amics sigui tan difícil. Quan es comparteixen les fal·leres i es deixa l'ego de banda, tot rutlla. De vegades, anem tan atrafegats que no tenim temps per quedar amb els companys. Això és tot!

-No pensis pas que la teva manera de veure les coses sigui gaire diferent de la meva. Ets un torracollons de primera, n'ets conscient?

-No, gens ni mica, la veritat. Però sempre podem enraonar d'una altra cosa. D'acord?

-Et ve de gust parlar de les aversions?

Vocabulari del diàleg:

• Avenir-se - llevarse bien (personas)
• Abassegador - acaparador, pesado
• Negligir - descuidar
• Ser-hi - estar (en un sitio)
• Fer-se fonedís - esfumarse, desaparecer
• Ja els has vist prou - y si te he visto no me acuerdo
• Ensopit - muermo, aburrido
• Fal·lera - afición, pasión
• Rutllar - funcionar
• Atrafegats - ajetreados
• Tenir temps - dar tiempo
• Pas - para nada, en absoluto, nunca
• Torracollons - coñazo
• Gens ni mica - nada, en absoluto
• Enraonar - hablar dos personas, charlar, platicar
• Venir de gust - apetecer

El dinar de cap d'any

El dinar de cap d'any d'una família qualsevol 

-Una amiga meva se n'ha anat a passar el cap d'any als Emirats Àrabs...

-I no t'hi ha convidat?

-S'hi ha plantat amb la família. Suposo que hi han fet les coses habituals...

-Per cert, sabeu que al Joan Pedrich li ha tocat la loteria? 5 milions d'euros, és una bona picossada.

-Hisenda s'emporta un tant per cent força alt del premi en impostos. És una bona clatellada.

-5 milions després d'impostos, crec. El més interessant és que el Joan ha anat esbombant que deixava la feina per fer la volta al món en un any. I n'hi ha per sucar-hi pa, se n'hi anirà amb la Sandra Vaqué, que és qui l'ha convençut de fer l'aventura.

-Ostres, no me'n sé avenir, el Joan era una persona que s'escarrassava i vivia només per la feina. 

-Això demostra que tothom pot canviar en qualsevol moment. I pel que l'hi va, no passarà més d'un any i en acabat ja podrà tornar als seus negocis.

-Potser sí, de més verdes en maduren!

Vocabulari del diàleg:

• Convidar - invitar 
• Les coses habituals - lo habitual
• Saber / assabentar-se - saber, enterarse
• Picossada - pastón 
• Clatellada - clavada
• Esbombar - divulgar, pregonar
• N'hi ha per sucar-hi pa - no tiene desperdicio (es muy interesante).
• No me'n sé avenir - no salgo de mi asombro
• Escarrassar-se - matarse (trabajando), desvivirse
• Pel que l'hi va - por la cuenta que le trae
• En acabat - luego
• De més verdes en maduren - torres más altas han caído

A la porta del CAP

A la porta del CAP 

 -Hola, Màrius, quina sorpresa. Què fas per aquí?

-Hola, Gina. Quina alegria de veure't. No em trobava gaire bé. No aconsegueixo de fer net d'aquest refredat. Ja veus, no em para de rajar el nas i m'haig de mocar tota l'estona. He pensat que potser era una cosa més greu i m'he decidit a venir al CAP. I aquí em tens.

-Sense demanar hora o cita prèvia és difícil que t'atenguin, tal com estan les coses. Quin present incert ens ha tocat viure.

-Ja ho pots ben dir. Però volia temptar la sort. Tu ets aquí per la cama? Com que la tens enguixada i portes crosses...

-No, i ara. Això va ser per una lesió jugant al tennis. Darrerament tinc molt mal de cap i tot el cos em fa mal. No sé si és la passa de grip. Necessitaria que em veiés un metge. Aquest neguit, suposo, és per la situació que estem vivint. No ha estat una decisió gaire encertada, però. A dins, els passadissos estan plens de lliteres amb pacients que l'estan passant magra. I com més temps passa, més angúnia tinc. No seria millor anar a un altre lloc?

-Mira, què et sembla si ho deixem tot plegat per a un altre dia?

-Bona pensada. Anem a fer un tomb i ens posem al dia de les nostres vides? Vull dir, anem a seure al banc d'aquí fora, si més no?

Vocabulari del diàleg:

• Fer net de (malaltia) - quitarse de encima (enfermedad)
• No trobar-se gaire bé - no encontrarse demasiado bien
• Rajar el nas - gotear/moquear la nariz
• Mocar-se - soplarse la nariz
• Ja ho pots ben dir - ni que lo digas
• Temptar la sort - probar suerte
• Enguixar - enyesar
• Crosses - muletas
• I ara - qué va / para nada.
• Fer mal - doler 
• Passa - epidemia 
• Neguit - desasosiego, ansiedad, nervios
• Passar-la magra - estar en apuros (coloquial)
• Angúnia - congoja, ansia
• Pensada - idea
• Fer un tomb - dar una vuelta
• Si més no - por lo menos

En una botiga de roba

En una botiga de roba

-Bon dia!

-Bon dia. Em voldria emprovar aquests vestits. On són els emprovadors?

-Darrere d'aquella columna. Recordi que només es pot emportar quatre peces. Pot deixar els penjadors al damunt del taulell.

-D'acord, gràcies.

...

-Què et sembla aquest vestit? Com em va?

-Crec que no et va bé. No és de la teva talla, massa gran. Aniries pengim-penjam.

-I aquest?

-Aquest és massa seriós. No fa per tu!

-I aquest altre?

-Mirant-ho bé, no t'escau gens, l'estampat cridaner desentona amb la teva cara i no és del teu estil. I s'ajusta massa al cos. No et tiba a la cintura?

-Va, i aquest?

-Aquest és millor, et cau molt bé. S'ajusta a la forma del cos i s'adiu amb la teva cara.

-Què faria sense els teus consells. Passem per caixa i anem a berenar.

Vocabulari del diàleg:

• Adir-se amb, escaure a algú - pegar con, pegar a alguien, sentar bien
• Anar / caure a algú bé/malament,etc. - quedar, sentar, pegar
• Fer per - ir con alguien, pegar con alguien
• Tibar - apretar, tirar

• Emprovar - probar ropa
• Emprovador - probador
• Peça - prenda
• Penjador - percha

"Junil a les terres dels bàrbars"

Seguir les aventures i el misteriós itinerari de Junil, esclava dedicada a Juno, que defuig tothora el miserable destí que el seu món li ha reservat, és una plàcida delícia. 

La veu de Joan-Lluís Lluís, o sia, la del seu narrador omniscient, ens condueix en l'espai de vora tres-centes pàgines alades, amb una seguretat magistral, a través d'un mite que només té com a finalitat la seva pròpia essència: la llengua mateixa i el relat que va bastint. Un mite obert, que convida, un cop enllestida la lectura, a la relectura del llibre, per poder copsar-ne els detalls que ens han passat desapercebuts. 

Un relat que es basa en moltes altres històries i que, a través de les al·lusions, multiplica el seu significat i fa d'aquesta obra una lectura obligada en la literatura catalana contemporània. 

La novel•la de Joan-Lluís Lluís l'hem de festejar al costat de la d'altres prodigis narratius com ara Jaume Cabré. És una literatura que sobrepassa la vida i enriqueix les nostres vides de lectors amb la seva força narrativa. No estem parlant d'una literatura ideològica, sinó d'una literatura per la literatura que poua directament en la vida però que segueix, al capdavall, el seu propi curs. 

La història, escrita en una llengua àgil i fluida, esdevé un model per a d'altres escriptors que aspirin a escriure o aprendre un català natural i supradialectal. Un català de totes les regions, atemporal, d'una gran força poètica. L'autor domina l'essència de la llengua i ens la regala pàgina a pàgina. 

M'agradaria només citar-ne quatre passatges perquè pugueu veure alguns d'aquests trets (la negreta és meva):

"Quan Junil, al migdia, torna a la llibreria, troba esclaus de diverses cases que s'escarrassen a esbandir la sang de la plaça i a esbravar-ne la flaire que ja s'incrusta a la pell dels veïns i a les parets de les cases."

"A l'esquena, com els arquers el buirac, hi du un salabre amb la xarxa de cànem boca amunt, que no deixa de donar-li un aire una mica ridícul. Aquest salabre, que ha bescanviat abans de marxar per dos pots de terrissa, serà la font principal de proveïment d'animals comestibles durant un temps prou llarg, i els altres agrairan sovint a Dirmini, en veu alta o en pensament, que s'hagi dotat d'aquesta eina tan poc bregosa".

"I així fan el seu primer foc de fugitius, però el fan menut i de seguida que han enviat vots i agraïments als déus i que els ocells són cuits, l'apaguen i en colguen les brases. Han estat, aquestes flames breus, com llepolies de mel".

"Així, de mica en mica, senten per primera vegada la calor que els va estabornint i els unta la pell amb una suor polsosa que els afeixuga cada gest. S'aturen a l'ombra per beure i flastomar i cap d'ells, ni tan sols els guerrers, no sembla que vulgui dissimular el cansament".

Una llengua clafida de sinònims (mireu, com a exercici, de trobar al llibre tots els sinònims d'"empaitar"). Aneu a la llibreria i procureu-vos-en un exemplar. Ja feu tard!